LA GUITARRA: És l'instrument bàsic de corda emprat per a la interpretació del balls valencians i que se´l coneix també amb el nom de vihuela.
Al seu acompanyament ritmic de raspits i colps, s'accoblen les melodies interpretades per altres instruments, el cant o la percussió.
No és la única feina aquesta funció d'acompanyament ritmic, també podien afegir-se-li la Guitarra requintada, el guitarrò o el tiple.
Tradicionalment, se li col·locava, vora la boca, l'anomenat colpejador a fi d'evitar que fora danyada pels colps que els tocaors feien alternant amb els raspids de els cordes.
El colpejador, tenia forma de cor i podia anar ornamentat amb dibuixos geomètrics.

EL GUITARRÓ: És una especie de guitarra més menuda amb cinc, quatre, o tres cordes segons la zona.
El seu mànec és més curt, i el seu só és molt agut, aconseguint en tocar-lo de manera redoblada, un efecte dolç dins el conjunt de la rondalla tradicional
Atenent la llargada del seu mànec, trobarem dos tipus de guitarrons, els anomentas "mascle" i els anomenats "femella". El primer té el mànec més llarg que el segon.
Es fa sonar amb els dits index i polze, o amb el polze i el dit del mig.

EL TIPLE: És una variant de guitarró de menor mida que s'utilitzaba a les comarques castellonenques.

LA BANDÚRRIA I EL LLAÜT: Són instruments que s'ocupen de fer sonar la melodia dins el conjunt de la rondalla de corda. Consten de sis cordes dobles, sobre trastos, que són tocades amb plectre.
Es diferencien l'una de l'altre, perqué el llaüt té el só més greu que la bandúrria, ja que aquesta té el mànec més curt i la silueta de la caixa, tampoc és la mateixa.
El llaüt, serverix per a fer les segones veus sobre la melodia que interpreta la bandúrria.

LA CITRA: És un instrument desaparegut actualment de les rondalles tradicionals, si bé el seu ús fou generalitzat fins a principis del S.XX.
El darrer exemplar aparegut, fou trobat a la ciutat de Morella.

EL VIOLÍ: El seu ús també ha desaparegut de la rondalla tradicional, si bé hi han nombroses referències de la seua utilització:
A la comarca de LA COSTERA, s'utilitzà per a la interpretació de Boleros i Jotes de Quintos. A la comarca del VINALOPÓ i de la VEGA BAIXA DEL SEGURA, servia per a acompanyar cants de despertar, salves del Rosari de l'Aurora, les jotes, les Malaguenyes i els Arguilandos.
A la comarca de REQUENA-UTIEL, s'utilitzà com a instrument de melodia associant a la guitarra i el guitarrillo. Es feia servir per a les jotes i per al cant dels Mayos.