Alguns dels pocs que el 1985 adquiriren "The Wishing Chair" dels desconeguts 10.000 Maniacs, ho feren esperonats pel nom del productor. I és que Joe Boyd havia acompanyat els millors moments del folkrock britànic realitzat a cavall dels anys seixanta i setanta. Tots els que han disfrutat amb els enregistraments de Fairport Convention, d'Incredible String Band o de la malencònica trilogia de Nick Drake saben de què parlam.

Després vàrem saber que la banda procedia de Jamestown, petita ciutat a prop dels llacs de l'estat de Nova York. Steven Gustafson (baix), Dennis Drew (teclats) i Robert Buck (guitarra) es feien dir Still Life i pul.lulaven pels locals de la zona interpretant peces d'afterpunk (Joy Division, Gang Of Four). L'entrada del guitarrista John Lombardo i de la jove cantant amb ínfules artístiques Natalie Merchant provocà un canvi orientat cap a sons folkcountry. També, el pertinent canvi de nom, suggerit per una pel.lícula d'horror de la sèrie Z, "2.000 Maniacs".

"Human Conflict Number Five", un minielapé de cinc cançons enregistrat a la Universitat de Fredonia, va ser el primer material que circulà, només als EUA. Sota una producció massa austera hi trobam calitges de popfolk cantades per una veu d'entonació molt semblant a la de Debbie Harry. D'aquella obra, autoeditada en el segell Christian Burial Music el 1982, amb prou feines destacaríem "Planned Obsolescence".

Un any més tard, amb les mateixes condicions rigoroses, es publicava en edició únicament americana "Secrets Of The I Ching", primer àlbum que incloïa textos inquietants de Merchant i música, majoritàriament, de Lombardo. Un duet que començava a perfilar petites gemmes com "My Mother The War" i "Tension"; bales sinistres a l'estil Joy Division i pop agrest semblant al de Blondie i amanit amb ritmes reggae. Natalie Merchant iniciava un recull poètic inspirant-se en toreros morts ("Death Of Manolete"), pintors trencadors ("Poor De Chirico") i sèries televisives de culte ("Daktari"). La particular cultura universitària nordamericana barrejada amb elements populars i posada al servei de guitarres tremoloses i opulències melòdiques.

El material primitiu de 10.000 Maniacs va ser publicat a Europa el 1990 amb el nom de "Hope Chest. The Fredonia Recordings 1982-1983" (Elektra), quan la banda ja havia aconseguit prestigi gràcies als dos discos posteriors.

Pere Ferrando