Poc després de la publicació, Duane Allman, el cohesionador de la germandat "freak", morí a causa d'un accident de motocicleta. La maquinària, però, no s'aturà. "Eat A Peach" (Capricorn, 1972) encara incloïa el guitarrista en tres peces. El bon funcionament dels darres discos (nº 13 i 4 als EUA) els proporcionà enorme popularitat. Poc abans d'enregistrar el cinquè disc, molt a prop d'on Duane havia tingut l'accident, morí pel mateix motiu (accident de motocicleta) el baixista Berry Oakley.

Superant la fatalitat (i venent les motos) editaren el millor disc en estudi, "Brothers And sisters" (Capricorn, 1973), en el qual, absent Duane, Betts assumeix la responsabilitat, demostrant ser un fenomenal guitarrista, relaxat, cristal·lí i, a més, bon compositor. Seves són "Ramblin' Man" (peça d'aire "country" que va escriure una nit d'insomni, a la seva cuina) i "Jessica" (elegant composició inspirada en la seva filla de dos anys). La part "blues", aclaparadora a "At Fillmore East", és substituïda pel "country". La fotografia interior de l'àlbum (músics, esposes, fills, col.laboradors, retratats en una granja enmig del camp) mostra les darrers coejades de la filosofia de la "germanor del sud". La història de germans i germanes, la fi del "hippisme". Fou el disc més venut dels Allman: nº 1 als EUA i èxit a Europa. La saga Allman proseguí però no donà fruits similars.

Pere Ferrando.