El millor conjunt del món segons Dylan. The Band. Un nom arrogant per a cinc excel.lents músics, narradors lúcids de l'Amèrica profunda enmig, però lluny, de la tempesta psicodèlica.

Robbie Robertson (guitarra), Garth Hudson (orgue), Rick Danko (baix), Richard Manuel (piano) i Levon Helm (bateria), després d'acompanyar el cantant Ronnie Hawkins, començaren el 1963 una nova aventura sota diversos noms (The Canadian Squires, Levon And The Hawks, The Crackers). L'envol arribà quan Albert Grossman, l'astut mànager de Dylan, considerà que podien ser els músics perfectes per acompanyar-lo en la gira mundial del 65-66 ("Don't Look Back Tour"). Dylan hi va veure el que cercava: un grup sòlid capaç de realitzar música intensa, però austera. Testimoni d'aquells concerts és un dels "bootlegs" (discos pirata) més famosos dels seixanta, "Live At Albert Hall '66". The Band també participà en l'enregistrament de "Blonde On Blonde", elapé que amb "Bringing It All Back Home" i "Highway 61 Revisited" (ja comentats a "Clàssics del rock") formen la gran trilogia dylaniana de la dècada.

No anava perseguit per embogits "paparazzi", però la motocicleta de Dylan, una llampant Triumph 55, el 25 de juliol del 66 s'estavallà en un redol, prop de ca seva. Encara que mai no s'ha sabut amb exactitud, es trencà una vèrtebra del coll. En sortir de l'hospital es refugià a l'encara desconegut Woodstock on els membres de The Band havien llogat una laberíntica casa, pintada de color rosa ("the big pink"). En aquell casal Dylan i The Band enregistraren un bon grapat d'excel.lents cançons que, en no ser editades oficialment, es convertiren en el disc pirata per excel.lència dels seixanta, "Great White Wonder". Anys més tard la CBS publicà aquell valuós material amb l'encertat nom de "The Basement Tapes", doble disc imprescindible per entendre el canvi musical de Bobby a partir de "John Wesley Harding". Sempre que volgué, Dylan va tenir The Band al seu costat; els discos que enregistraren plegats ("Planet Waves" i "Before The Flood") són una meravella.

A la casa rosada gravaren el primer disc, anomenat "Music From Big Pink" (Capitol, 1968), autèntic recorregut per la història de la música popular americana; de tot hi ha: "gospel", "country", "blues, "rock and roll"... Una barreja premeditada de la tradició musical, feta amb inusual honestedat a base de grapinyar pels tresors de les arrels. Lletres senzilles i esqueixades protagonitzades per persones anònimes i interpretades amb veus condolgudes. Uns arranjaments precisos i sobris. Una obra mestra de la dècada, produïda per John Simon. De les magnífiques onze composicions, n'hi ha tres de Dylan: "I Shall Be Released", lectura perfecta, cançó emblema del grup; "Wheels Of Fire" (co-escrita amb Danko); i "Tears Of Rage" (a l'uníson amb Manuel). La gran joia del disc és la potent i melòdica peça de Robertson,"The Weight", que va ser inclosa a la pel.lícula "Easy Rider". Aretha Franklin, The Supremes i The Temptations en feren exitoses versions. Aconseguí el nº 30 a les llistes nord-americanes. Portada "naïf" de Bob Dylan en la qual demostra que no tenia sentit del ridícul.

Pere Ferrando.