El cas de "Help!" és el d'una gravació que ha quedat un poc oblidada degut a la gran importància que, amb el temps, han anat adquirint les immediatament posteriors ("Rubber Soul", "Revolver", "Sgt. Pepper's"...) en les quals els Beatles varen demostrar que eren alguna cosa més que simples intèrprets o compositors de cançonetes pop. Però, aquest és, precisament, un dels grans mèrits de "Help!": ser una deliciosa i petita col.lecció de belles i senzilles cançons. Help! és la cinquena gravació de la banda i es troba a l'altura de les quatre anteriors, és a dir, a un nivell altíssim. Es publicà el mes de juliol de l'any 1965, mesos abans que el primer gran disc beatle, "Rubber Soul", que sortí per a les festes de Nadal

Que els Beatles havien de fer cinema era d'una evidència total; tal com havia succeït amb Elvis Presley, la indústria del cinema se n'adonà, del filó que hi podia haver amb els quatre de Liverpool. Richard Lester, qui ja els havia dirigit a "A Hard Day's Night" el 1964, tornava a posar-se al capdavant del projecte. El rodatge va ser llarg i amb diferents escenaris (Bahamas, Austria, Anglaterra). El resultat, una pel.lícula francament divertida i molt dinàmica però que no agradà als Beatles ("shit" digué John Lennon en veure el resultat). Segons conten les cròniques es varen passar el rodatge fumant haixix. Hi havia un tercer projecte cinematogràfic; de fet un nou guió va ser escrit pel dramaturg Joe Orton (sobre qui Stephen Frears va fer la pel.lícula "Prick Up Your Ears"); la nova pel.lícula havia de titular-se "Up Agains It" però el tema quedà arxivat quan Orton fou assassinat.

L'àlbum està compost de 14 peces. Set pertanyien a la banda sonora de la pel.lícula. Cinc varen ésser escrites per configurar l'elapé. Dues són versions.

Parlem de les cançons. A pesar de no ser un disc de ruptura com "Rubber Soul", "Help!" presenta alguns canvis que prefiguren l'immediat futur musical del grup. El 1965, a Anglaterra, l'escena havia canviat substancialment. Per una part, bandes com Animals, Who, Yardbirds, Rolling Stones havien fet pujar el llistó de la competitivitat. Per una altra, la figura de Dylan prenia força. D'aquesta manera el disc inclou la trencadora "Ticket To Ride", segons Lennon "una de les primeres cançons de heavy-metal"; és la cançó que interpreten mentre esquien a la pel.lícula. O "You've Got To Hide Your Love Away" completament inspirada en l'obra de Bob Dylan. Els exegetes beatlemaniàtics (una espècie d'allò més perillós) diuen que la cançó anava destinada al seu representant Brian Epstein, homosexual, qui s'havia enamorat de Lennon; seria, per tant, la primera cançó gay de la història del rock. Pel que fa a les lletres, també és destacable i rompedora la peça que donà títol al disc i a la pel.lícula; segons Lennon, autor del tema, "Help!" era una autèntica crida demanant ajuda ja que es trobava passant una mala època. Originalment era una cançó força més lenta; fou accelerada per qüestions de comercialitat. Destaca, també la composició de Paul, "The Night Before", una de les més perfectes cançons pop que, curiosament, no s'edità en senzill. George Harrison va aconseguir incloure dues peces; a "You Like Me Too Much" destaca la presència de diferents pianos tocats per McCartney, Lennon i el productor, George Martin; l'altra cançó de Harrison és "I Need You", escrita per a la seva esposa Patti Boyd, qui després se n'anà amb Eric Clapton, gran amic del beatle. Comentem ara les cançons no compostes per cap membre del conjunt (aquest va ser el darrer disc que incloïa material d'altres compositors). "Act Naturally", de Johnny Russel i Vonie Morrison, era una peça de l'any 1961 que ja havia estat un èxit country; va ser especialment seleccionada perquè la cantàs Ringo Starr. L'altra és una molt bona versió del clàssic de Larry Williams ,"Dizzy Miss Lizzy", peça que solien interpretar en directe.

En darrer lloc hem deixat una de les composicions estrella del disc i una de les més famoses de l'ampli repertori dels Fab Four. Ens referim a la controvertida "Yesterday", joia per a uns, pallissa ensucrada per a altres. La va compondre Paul McCartney tot sol... mentre dormia!: "Em vaig despertar i ja tenia la melodia dins el cap; vaig posar les mans damunt el teclat i va sortir tota, de dalt a baix. No m'ho podia creure.". Aquest diari no bastaria per parlar de tot el que s'ha dit i escrit sobre aquesta cançó; els mccartnòfils no parlen de res més!. Intentarem resumir algunes dades. Va ser la primera vegada que un beatle gravava sol: la guitarra acústica de Paul i un quartet de cordes. Segons George Martin, amb "Yesterday" veren que la música pop posseïa múltiples possibilitats encara no explorades. Segurament és la cançó rock de la qual s'han gravat més versions: a principis dels vuitanta l'havien versioneada més de dos mil cinc-cents artistes (el món està ple de col.leccionistes de diferents interpretacions de "Yesterday"). McCartney sempre n'ha estat molt orgullós... com a massa; George Harrison deia: "Tot el dia parla de "Yesterday", com si fos Beethoven...". Multitud d'anècdotes d'aquest tipus es troben disperses a llibres i articles diferents o recopilades a l'interessant i divertit llibre de W.J. Dowlding, "The Beatles. Guía Completa De Canciones" (Zeleste, 1995), el qual recomenam als empedreïts addictes al vici beatle.

M.C. Strong, a "The Great Rock Discography" li atorga una mediocre puntuació, un 6 pelat. John Tobler no l'inclou dins la seva selecció "100 Great Albums Of The Sixties". Tan sols ocupa la posició 112 en el llibre "All Time Top 1000 Albums" de C. Larkin. Tal vegada no sigui una de les millors gravacions dels Beatles; és un tema discutible. Però, sens dubte, "Help!" és una de les millors gravacions que es feren durant aquell 1965. Aviat parlarem de la primera obra mestra beatle: "Rubber Soul".