La publicació d’"1", el recopilatori que inclou tots els números 1 de The Beatles no és res més que una altra passa en la llarga carrera de sucar el llegat beatle. Vint milions de còpies venudes en un parell de mesos podrien fer pensar que "1" és la col.lecció definitiva. I no.El quartet de Liverpool ja tenia, com a compilació clàssica, els discos "vermell" i "blau", reeditats digitalment el novembre del 1993. I, sobretot, el doble vinil (o dos cedés separats) "Past Masters", publicat el 1988. Per tant, l’edició d’"1" no pot interessar més que al completista impenitent que per necessitats fetitxistes ha de posseir tot el que duu l’etiqueta beatle.

Avui comentarem "Past Masters", sens dubte, el capítol més interessant de totes les col.leccions de cançons beatles ja que a més d’incorporar gran part (12, exactament) dels "números 1", inclou autèntiques joies molt difícils de localitzar en format original: cares B de senzills, cançons incloses a extended plays (aquells artefactes amb quatre cançons) i peces més que estranyes. "Past Masters" és l’autèntic recopilatori imprescindible de la banda. La resta, aproximacions o hàbil (íssimes) jugades de mercadotècnia.

-"Past Masters Vol. I"

Format per quinze composicions, hi trobam cinc "singles": "From Me To You", "She Loves You", "I Want To Hold Your Your Hand", "I Feel Fine" i "Love Me Do"; la versió d’aquesta darrera és l’original editada el 1962 en què el baterista era un músic de sessió i Ringo només colpejava un tambor. A més, s’hi inclouen les respectives cares B entre les quals destaca "This Boy" on Lennon intentava imitar Smokey Robinson, o la meravellosa "She’s A Woman" (interpretada anys més tard per Jeff Beck a "Blow By Blow"). Del mateix període hi trobam la primera (i darrera) incursió del grup usant altres idiomes: "Komm, Gib Mir Deine Hand" i "Sie Liebt Dich" eren les versions de "I Want To Hold..." i "She Loves You" per al mercat alemany; les editaren quan eren molt lluny de suposar que el seu cançoner seria més efectiu que la Berlitz School.

En el primer volum, a més, es rescaten diverses cançons quasi impossibles de trobar ja que s’havien editat només en e.p.’s: "Long Tall Sally" (de Little Richard), "Slow Down" (de Larry Williams, l’autor de "Dizzy Miss Lizzy" que inclogueren a l’àlbum "Help!"), "I Call Your Name" (originalment escrita per a Billy J. Kramer & The Dakotas) i "Matchbox" (el clàssic rockabilly de Carl Perkins, cantat per Ringo Starr). També inclou "Bad Boy" (una altre composició de Larry Williams) que només podia localitzar-se a "A Collection of Beatles Oldies", la primera recopilació del grup publicada el 1966. I dues cares B autènticament salvatges, "Yes It Is" i "I’m Down"

-"Past Masters Vol. II"

El segon volum és un autèntic luxe. Hi ha "Day Tripper" i "We Can Work It Out", doble cara A del senzill editat el desembre del 1965 (tal vegada el millor "single" de la història del pop) i "Paperback Writer", "Lady Madonna", "Hey Jude", "Get Back" (la versió original del senzill) i "The Ballad Of John And Yoko".

També, com a tresor més preuat, les respectives i contundents cares B: "Rain" (el revers de "Paperback...") és la primera mostra de la fascinació de Lennon pels "loops" de cap enrera; com l’escrigueres John?: "Vaig arribar a ca meva, amb un increïble cec de marihuana i, com sempre, vaig escoltar el que havia enregistrat aquell dia. No sé com però ho vaig reproduir cap enrera i vaig quedar-me assegut, paralitzat, amb els auriculars posats i un enorme porro de haixix. L’endemà vaig anar corrensos a l’estudi i vaig fer que el reproduïssin cap enrera".

No hi falten "Revolution" (la primera de les tres versions que poden trobar-se), la preciosa "The Inner Light" (que Harrison va escriure a partir de la traducció del "Tao Te Txing" que li envià Joan Mascaró, professor de sànscrit a Cambridge), la brutal i en directe "Don’t Let Me Down", "Old Brown Shoe" (també de Harrison a qui només deixaven publicar cares B) i l’esbojarradament magnífica "You Know My Name". I dues joies sense polir: les versions d’"Across The Universe" i "Let It Be" abans de ser (decebedorament) produïdes per Spector.

Més que un disc recopilatori, superant el col.leccionisme, "Past Masters" és un dels grans discos de The Beatles.

Pere Ferrando

(article publicat a "L'espira", Revista de cultura de "Diari de Balears", 15 d'abril del 2001)