"Parallel Lines". La maduresa gràcies al productor Michael Chapman qui els embolcalla amb un so brillant. La duresa del segon disc és substituïda per un pop luxós, fred, però perfecte. Un caramull de peces esplèndides, idònies per a FM. Per damunt de totes, "Hanging On The Telephone", fulgurant dinamita escrita per Jack Lee (de The Nerves). I, seguidament, metralla elegant i imparable: "One Way Or Another", "Picture This", "Fade Away" (amb la col.laboració de Robert Fripp), "I Know But I Don't Know"... La melòdica i enganxadissa "Heart Of Glass" (nº 1 a GB i als EUA), composada anys abans, desconcertant i gojosa. Dotze cançons de pop funcional categòricament embotides per l'astut Chapman. Un 9. I mig. Superior a "Blondie", l'àlbum de debut.

Pere Ferrando.