"Plastic Letters". També produït per Gottehrer, va ser realitzat (com la majoria de "segons elapés") amb poc temps i molta pressa. Sembla que li falta el darrer bull. Així i tot és un disc notable en què la banda sona amb més duresa. Guitarres tallants i teclats tempestuosos. Moltes cançons, catorze, algunes de les quals ("Denis", "Fan Mail") són impagables píndoles anímiques. Rock and roll a "Kidnapper"; psicodèlia a "Cautions Lip". Frank Infante havia substituït Valentine. Tan interessant com "Blondie", el primer, però menys que "Parallel Lines", el seguent.

Pere Ferrando.