La tardor del 1966 publicaren l’il.luminat i eclèctic "Buffalo Springfield" (Atlantic Records), un dels millors discos de la dècada. Dotze excitants composicions de Young i Stills, exquitxades de guitarres com a espases enceses. A partir d’aquí, però, res no va funcionar bé i Buffalo Springfield començà la carrera per convertir-se en una de les bandes maleïdes dels 60.

Poc abans de començar l’enregistrament del segon disc Young va ser detingut; quan la policia va veure que no tenia permís de treball (Young és canadenc) el conduïren a comissaria on dos policies l’apallissaren de tal forma que acabà a un hospital neuropsiquiàtric; tal vegada els atacs epilèptics que encara pateix procedeixen dels massatges policíacs. Mentre promocionaven el primer disc a Nova York, Bruce Palmer va ser arrestat per possessió de marihuana; presó i deportació al Canadà. La marxa de Palmer va ser problemàtica perquè les sessions de "Again" havien d’iniciar-se; Jim Fielder i Bobby West, col.laboradors de Frank Zappa, el substituïren en diverses peces. Palmer tornà il.legalment a temps de participar en moltes de les sessions però, fumador i bevedor empedreït, tornà a ser detingut i enviat al nord.

"Again" (Atlantic, 1967), per tant, va ser enregistrat en un clima gens harmònic; basta dir que les cançons de Young i Stills varen ser enregistrades per separat. De fet, Neil Young marxà del grup quan encara no havien finalitzat l’àlbum, i ja no tocà amb Buffalo Springfield al Monterey Pop Festival. Mesos després tornà amb dues composicions que havia enregistrat amb Jack Nitzsche. El beneficiari de la tensió i del desgavell va ser Richie Furay qui va poder incloure tres peces seves.

L’elapé s’obre amb "Mr. Soul", un rock sòlid de Young, ple de guitarres "fuzz"; dos minuts i mig d’adrenalina dedicats a les "dones de Hollywood". Segueix una peça country de Richie Furay, "A Child’s Claim To Fame", que apunta a la música que Furay desenvoluparia posteriorment amb Poco. La següent cançó és de Stills, "Everydays", una de les més interessants del disc, amb una atmosfera inquietant creada amb les guitarres de Young i Stills i un jazzístic piano. Estranya i emocionant és "Expecting To Fly", la segona peça de Young orquestrada i produïda per Nitzsche. Tanca la cara A una joia de Stills, la trepidant "Bluebird" amb tres guitarres àcides; produïda per Ahmet Ertegun, l’amo d’Atlantic Records.

"Hung Upside Down", de Stills, demostra que passava per una etapa creativa esplèndida; hi incorpora uns elegant tocs de guitarra "fuzz". "Sad Memory" és una delicada i senzilla composició de Furay. També és seva "Good Time Boy", ben diferent a l’anterior: una vitamínica peça soul amb la col.laboració de The American Soul Train, potent secció de vent de Louisiana. "Rock & Roll Woman" va ser escrita per Stills però inspirada per David Crosby; és una clara mostra del que mesos després realitzaria Stills amb el trio CS&N. I, finalment, "Broken Arrow" de Neil Young, sis minuts èpics influenciats per les tècniques de collage del "Sgt. Pepper’s"; l’encertat enginyer és Jim Messina que ocuparia el lloc del baixista Palmer, arrestat per tercera (!) vegada. Messina i Furay formarien posteriorment Poco.

"Again" va tenir una bona rebuda comercial: dos-cents cinquanta mil exemplars venuts, nº44 als EUA i tres singles (que el meu bon amic Pep Escudero cerca com a deseperat) que aconseguiren el Top100. Però allò era el final. Stills volia comandar més que mai; Young passava de tot i... la policia no. A una festa celebrada a Topang Canyon tots els membres de la banda varen ser arrestats per possessió de drogues; desp´res d’una temporadeta a la gàbia, el maig del 68, Buffalo Springfield va deixar d’existir. Existeix, però, un pòstum i tercer elapé... Un altre diumenge el comentarem.