La història de Burdon és la d'un home que durant la dècada dels 60 sempre volgué estar apuntat a l'última moda, al darrer moviment, succeís allà on fos. Però també és la història d'un home que tot allò que va fer ho realitzà sincerament, amb fe cega i amb absoluta identificació. I l'honestedat amb la qual sempre actuà no és precisament una moneda corrent en el dur, hipòcrita i cruel món del rock. Per tot això, Burdon serà sempre d'admirar. A més, ha elaborat, al llarg de 30 anys de feina, una carrera farcida de discos excel.lents (alguns imprescindibles en qualsevol discoteca decent). Avui, tothom l'ha oblidat. Sense cap dubte un dels "perdedors" més brillants de la història de la música rock.

Deixam enrera l'explosiva etapa britànica començada l'any 1964 (per molts, la millor de la seva trajectòria); algun dia comentarem les seves primeres gravacions com, per exemple, el vibrant Animal Tracks del 1965 o l'estupend recopilatori "The Complete Animals". El disc que avui comentarem pertany a la seva etapa americana o psicodèlica que comença l'any 1967 quan el nostre home, que ha tengut una crisi d'identitat degut a l'allau de grups americans de rock àcid, arriba a San Francisco amb ganes de conèixer sobre la marxa tot el moviment que allà es gestava. A la Costa Oest s'imbueix de filosofia oriental, s'afarta d'herba i d'àcid lisèrgic i contacta amb gent que, com ell, té ganes de realitzar música que s'escapi del rhythm and blues que ha desenvolupat, amb gran èxit, els darrers anys a Anglaterra. Va ser un període màgic, probablement el més feliç de la seva vida en el qual va conèixer gent que el marcà com Jimi Hendrix i Jim Morrison.

Durant el mes de maig d'aquell 67 es celebra a Mèxic, el llegendari Monterey Pop Festival; allà es trobarà Burdon acompanyat dels seus nous Animals: ja ha duit a terme la reconversió floral i ha esdevingut el cronista oficial del hippisme. De fet són seves aquestes paraules, l'any 1967, a la revista "Good Times": "En comptes d'haver estat bevent -referint-se a les gateres de joventut en els pubs de Newcastle- hauria d'haver estat pensant".

El bot musical que realitza és gran. Qualsevol disc de la fantàstica trilogia californiana ("Winds Of Change", 1967; "The Twain Shall Meet", 1967; "Every One Of Us", 1968), no té res a veure amb el Burdon de "The House Of The Rising Sun" o de "Bright Lights Big City". Ara intentarà ésser artista i combregar amb la nova cultura: lluitar contra el racisme i la guerra, fer apologia de les substàncies al.lucinògenes i esdevenir místic. Es veurà influït per Steve Miller i Jefferson Airplane. Flors i herbes al summer love.

I això trobam en els tres discos esmentats, a més de sítars, percussions i trompetes. Una boníssima etapa (encara que, a vegades, massa trascendent).

De les tres gravacions destacam "Every One Of Us" per una sèrie de motius: sobretot la cara B ja que realitza una fantàstica versió de la peça tradicional "St. James Infirmary" -amb la participació celestial del guitarrista John Weider- i "New York 1963-America 1968", denou minuts meravellosos d'emoció amb diàleg anti-racista i final explosiu amb guitarres estrepitoses.

"Every One Of Us" posseeix, a més a més, un so diferent als altres dos; hi ha un cert retorn al so anglès utilitzant elements més acústics, de tradició folk. El disc té moments trists i increïblement plàcids (la balada instrumental "Serenade To A Sweet Lady"); també d'altres auto-irònics i potents ("The Year Of The Guru"). Tal vegada la banda que trobam en aquest disc és la millor que Burdon ha tengut al llarg de trenta anys de músic. Sinuoses cançons, música total que et transporta des de les costes californianes fins a les platges de Rio (la samba és present a "White Houses" i "Serenade To A Sweet Lady"). La veu de Burdon sona més negra que mai, a vegades serena i apacible, d'altres feridora i mortal. Una excel.lent gravació que ni s'edità a Anglaterra, on Eric ja havia estat oblidat

Aquesta etapa d'Eric Burdon es clou amb el doble disc Love Is, bona gravació però inferior a les citades i durant un temps massa valorada. Aviat començaria una nova singladura amb el grup War i l'excel.lent "Eric Burdon Declares War" (1970). Però aquest és un altre conte que narrarem més endavant...