Si John Mayall va ser el catalitzador del blues a Anglaterra durant els anys 60, Paul Butterfield, un altre jove pàl.lid, va fer exactament el mateix als EUA. Nascut el 1942 a Chicago, on el blues és doctrina, durant la seva joventut freqüentà clubs negres del South Side. A més de sortir-ne il.lès, tingué l'oportunitat de veure, aprendre i tocar amb els mites del blues (Muddy Waters, Buddy Guy...). Als 23 anys liderà The Paul Butterfield Blues Band, combo multiracial que enregistrà una pila de bons discos; els dos primers, sensacionals, els analitzarem avui.

Igualment que Mayall, una de les seves grans virtuts va ser enrevoltar-se de prodigiosos músics, com el baixista Jerome Arnold, germà del "bluesman" Billy Boy Arnold, i el bateria Sam Lay; ambdós havien estat la secció rítmica de Howlin' Wolf. De fet, el mateix Paul, bon cantant de blues i singular intèrpret d'harmònica, ja havia pujat als escenaris amb Muddy Waters. La banda, descoberta pel caçatalents Jac Holzman, es completava amb incendiaris músics blancs. Mike Bloomfield, increïble guitarra slide, que més tard tocaria al "Highway 61 Revisited" de Dylan; Elvin Bishop, excel.lent guitarra rítmica que tendria la seva pròpia banda durant els anys 70. Als dos guitarristes, clarament influenciats per B.B. King, s'hi afegí el teclista Mark Naftalin. Mirau-los a les portades dels discos que reproduïm: uns "reservoir dogs" del blues.

L'estiu del 65 BBB acompanyaren Bob Dylan en el festival de folk de Newport; varen ser la primera banda electrificada que trepitjava aquell llegendari escenari; a "Clàssics del Rock" ja hem comentat la xiulada monumental que se'n dugueren per transgredir l'ortodòxia folk, no molt amiga dels sons elèctrics.

Fitxats per Jac Holzman i la discogràfica Elektra, que així començava a introduir-se en el món del rock, l'octubre del 65 enregistraren a Nova York "The Paul Butterfield Blues Band" (Elektra), sota la producció de Paul Rothchild. L'àlbum consisteix en onze descàrregues d'enorme intensitat, set de les quals formaven part del repertori clàssic del blues de Chicago. Dues composicions de Little Walter Jacobs, un harmònica que havia influït somerament a Paul: "Blues With A Feeling" i "Last Night". També en gravaren dues del repertori d'Elmore James, la brutal "Shake Your Money-Maker" i "Look Over Yonders Wall". Les altres eren de Willie Dixon ("Mellow Down Easy"), de Junior Parker (la trepidant "Mistery Train") i de Muddy Waters (la supersònica "I Got My Mojo Working", en què el bateria Sam Lay interpreta la veu solista). La resta de material era collita pròpia, demostrant inquietuds per revitalitzar el material de blues. Així, incloïen "Born In Chicago", peça del "bluesman" blanc Nick Gravenites, en la qual Butterfield realitza una espècie d'autobiografia musical. Un primer disc autènticament agressiu. Poderós i imprescindible.