En la historiografia del rock, l'abril del 66 és recordat per l'edició d'"Eight Miles High", amb la qual, Els Ocells, es feien ressò de la cultura de l'L.S.D. Amb aquesta peça la banda aixemplava interessos: armonies jazzístiques, sons orientals i densitat conceptual. "Eight Miles High", a diferència dels anteriors enregistraments, posseïa una fabulosa producció i uns arranjaments summament originals basats en ecos de John Coltrane i de Ravi Shankar. El "single" pujà ràpidament per les llistes fins que les ràdios decidiren prohibir-la degut a pressumptes al.lusions a les drogues, cosa que The Byrds negaren, adduint que la cançó parlava d'un vol amb avió (evidentment, ningú no s'ho va creure...).

S'han realitzat diverses exegesis sobre "Eight Miles High". Una diu que, més que de l'experiència àcida, la peça relata les conseqüències psicològiques posteriors a la tornada a la terra després d'un viatge eteri, místic i exultant. Una altra la descriu com agra crítica ecològica contra l'inhumà món de les ciutats ("Volant a vuit milles d'altura/Quan aterris/Trobaràs que tot és més estrany/Els senyals en els carrers que t'indiquen on t'adreces/D'alguna manera tenen vida pròpia/El poble gris sota la pluja es reconeix en els seus sons/Pels voltants hi ha rostres petits i distants..."). "Eight Miles High", composició de Clark, Crosby i McGuinn ha esdevingut cançó essencial i part de la banda sonora col.lectiva dels 60.

Immediatament després de la publicació de la cançó, Gene Clark, que sempre havia aportat un material cabdal, abandonà la formació degut a la psicosi que li produïa volar amb avio (als 12 anys havia presenciat com se n'estavellava un). Malgrat tot, l'estiu del 66 sortia al mercat l'imprescindible "Fifth Dimension" (CBS), per a molts el millor disc de la discografia "byrdiana". L'especulació iniciada amb "Eight Miles High" continuava: investigacions de sons aliens, amalgama de guitarres metàl.liques, pop agressiu, estranyes orquestracions i emocions a dolls. Amb "Fifth Dimension", un dels discs capdavanters de l'era psicodèlica, The Byrds s'anticipaven deu anys al futur.

Les peces, antològiques. "Mr. Spaceman" de McGuinn, al.legòrica ("M'he despertat aquest matí amb llum en els ulls i aleshores he comprès que encara era de nit... Hey, Senyor Home de l'Espai, vol dur-me a passejar?"). "What's Happening?" de Crosby, amb guitarres desxuiadores. "Captain Soul", escrita per tota la banda, també essencial. La producció, brillant, d'Allen Stanton qui, degut als enfrontaments amb Crosby, havia substituït Terry Melcher.

"Fifth Dimension" no va obtenir tant d'èxit com els dos anteriors discos degut als problemes esmentats d'"Eight Miles High" amb les ràdios i als ocasionats per un Crosby fent ostentació pública de consum d'àcid lisèrgic.

Pere Ferrando.