"Hey, has escoltat els Byrds? "Mr. Tambourine Man" de Bob Dylan era el seu primer senzill, i va ser un hit (Dylan escoltà la versió, flipà i digué que ningú no ho feia tan bé...)"

Així començava, a la contraportada, la presentació del crític Billy James al que és un dels discs més brillants de la dècada dels seixanta. Sense cap dubte el dels Byrds va ser un fantàstic inici de carrera ja que molt poques bandes de rock han començat amb un primer disc tan rodó i meravellós. L'estil que van inaugurar a "Mr. Tambourine Man" s'ha allargat exitosament fins als nostres dies. Efectivament, estam parlant del folk-rock, gènere que podríem definir com l'equilibri entre la línia que Bob Dylan havia conrat fins l'any 1965 i la part rítmica del rock and roll (música ignorada o blasmada fins aleshores pels puristes i intel.lectuals).

Amb aquest disc els Byrds esdevenia el primer gran grup americà que es posava a l'altura dels mocosos britànics (Animals, Beatles, Kinks, Searchers...) que havien invaït el mercat discogràfic dels U.S.A.

"Mr. Tambourine Man" s'edità el juny del 65 i de les dotze peces incloïa tres cançons del senyor Robert Zimmerman (àlies Bob Dylan): la que donava títol al disc més "Spanish Harlem Incident" i "All I Really Want To Do". Aquesta serà una de les tòniques generals dels discos dels Byrds: sempre faran versions del cantant de Minessotta.

De la dotzena de cançons sols cinc pertanyen al grup: dues del tàndem Gene Clark-Roger McGuinn, i tres del gran Gene, de les quals hem de destacar la incommensurable "I'll Feel A Whole Lot Better" que anys més tard gravaren els Flamin' Groovies en el fantàstic disc "Now".

De la importància d'aquest disc basta dir que, segons conten les cròniques del 65, algunes cançons van influir els Beatles a l'hora de gravar el mític "Rubber Soul". Deu ser cert? No deixaria de ser curiós ja que si una cosa queda molt clara és que tot el disc "Mr. Tambourine Man" intenta assolir un objectiu: fer que l'estil Dylan sonàs com el dels Fab Four. Ho aconseguiren plenament. A la revista Rock De Luxe, J. Vitoria diu que el disc "destil.la un aspecte barroc que podria servir-nos de referència de la futura psicodèlia".

Aquells mortals que no posseexin aquest fragment d'història pre-psicodèlica el poden aconseguir en el suport digital de l'edició de 1996, molt interessant ja que inclou 6 bonus tracks, cinc dels quals mai no havien estat publicats.

Pere Ferrando.

article publicat al Diari de Balears (28, juliol de 1996)