Visionaris i influents, The Byrds astoraren mig món amb el primer elapé "Mr. Tambourine Man" (ja comentat, evidentment, a "Clàssics del rock"). Amb aquelles cançons inauguraren el folk-rock, fusionant gèneres americans ancestrals amb les vibracions elèctriques del rock and roll i provocant l'admiració d'especímens com Dylan i Beatles.

L'impacte acústic del primer plàstic no fou casual ja que seguidament confeccionaren artefactes semblants. Avui comentarem els dos següents lliuraments: el formidable "Turn! Turn! Turn!" i "Fifth Dimension", obra magna, indubtablement un dels millors plàstics de la dècada.

"Turn! Turn! Turn!" (CBS, 1965) és fruit de la tensió en què es trobava la banda; a l'hora d'enregistrar-lo existien discrepàncies a causa del liderat. Per una banda, Roger McGuinn, l'autèntic "ocell" guiador, protegit pel productor Terry Melcher (fill de Doris Day); per l'altra, l'heterodox David Crosby, secundat pel mànager Jim Dickson. La pugna entre ambdues parelles donà com a resultat una perfecta mostra de les capacitats de la banda de Los Angeles: harmonies vocals radiants, fresques recreacions de temes aliens i belles cançons pròpies. La peça de Pete Seeger (amb textos de l'"Eclesiastès"), que dóna títol al disc, està renovada amb guitarres campanejadores i cadències etèries: nº 1 indiscutible a la llista de senzills. Com a l'anterior àlbum, hi trobam cançons del mestre Dylan ("Lay Down Your Weary Tune" i la inefable "The Times They Are A-Changin'") interpretades amb brillant vernís.

Gene Clark, l'"ocell" més prolífic, aportava tres composicions, entre les quals hi ha la corprenidora "Set You Free This Time". McGuinn n'escrivia dues (atenció especial a "It Won't Be Wrong"), a més d'arranjar-ne algunes, de tradicionals. També s'ha de destacar "He Was A Friend Of Mine", emotiva peça dedicada a J.F. Kennedy, i "Wait And See", de clares reminiscències beat. Un àlbum excel.lent, superior a "Mr. Tambourine Man", encara que no tan sorprenent.

Pere Ferrando.