El 68 va ser un gran any per a Canned Heat; mesos més tard de l'edició del disc comentat editaren l'ambiciós i doble "Living The Blues", de títol explícit, en el qual col.laboren músics com John Mayall, Dr. John i John Fahet. La peça clau del llarg enregistrament és "Refried Boogie", enregistrada en directe, fabulosa per a uns i excessiva per a altres, ja que té una durada de quasi quaranta minuts psicodèlicament intensos (dues cares del disc de vinil). A "Refried Boogie" tots els músics demostren les condicions tècniques a través dels típics solos que tant imperaren durant aquella època. Com l'abans esmentada "On The Road Again", és també imprescindible la hippi i dinàmica "Going Up The Country", una altra cançó rescatada de les catacumbes del blues (l'havia enregistrada Henry Thomas el 1928 amb el nom "Going Down South"; en "single" tingué un cert èxit. "Living The Blues" és un fabulós elapé que, com l'anterior, és fidel fill de la seva època. Després d'editar-lo s'embarcaren en una grandiosa gira a través dels EUA (quasi 500 concerts en tres anys). Ja en el 69, varen ser una de les bandes triomfadores del festival de Woodstock ("Going Up The Country" obre la pel.lícula). En aquell festival, Harvey Mandel, un altre excel.lent guitarrista, havia substituït Vestine.

Deutors dels pares negres, el 1971 varen enregistrar amb John Lee Hooker el magnífic "Hooker'N'Heat". Després, Little Richard participà en el "senzill" "Rockin' With The King" (inclòs a l'irregular elapé "Historical Figures And Ancien Heads"); va ser el darrer material que inclogueren a les llistes. Seguint amb la tònica de donar a conèixer els "vertaders" músics de blues, ajudaren Albert Collins, Memphis Slim, Driftin' Slim i Sunny Land Slim. Esveltesa per tot arreu.

BLUES I ÒBITS

"I'm out of the road again..." Canned Heat, una de les millors bandes de blues de la història, ha aportat dos cadàvers a la mitologia funerària del rock. El 1970, a Topanga Canyon, moria als 27 anys Al "Oliba Cega" Wilson, guitarrista i ànima del grup, degut a un combinat d'amfetamines i licor; després de profundes depressions optà pel suïcidi. A principis de la dècada dels vuitanta, el cor de l'obès Bob "Os" Hite no suportà la dosi de dependència diària; tenia 36 anys.