cohen-room.jpg (6274 bytes)
"El guerrillero/Suzanne", senzill espanyol del 1971
LEONARD COHEN

"Songs From A Room" (1969)

 

"Songs Of Leonard Cohen" (ja comentat a "Clàssics del rock") suposà l'imprevist inici d'una carrera musical que aportaria textos de qualitat poc freqüents en el món del rock, més dominat per les anques que no pel cervell. Per a Cohen la música havia de ser un parèntesi que reiniciàs la tasca literària començada anys abans. A més a més, Cohen no posseïa atreviment formal ni desimboltura juvenil (trenta-quatre anys en el 68). La CBS, però, no pensava el mateix; milers d'universitaris compraren "Songs Of..." i les vendes, sobretot a Europa, funcionaren d'allò més bé. Empès per la discogràfica i seduït per la possibilitat de gravar a Nashville accedí a editar un segon lliurament. Nashville era un somni d'adolescència; quan a mitjan els 60 arribà a Nova York, on s'integrà en el circuït folk, el seu destí definitiu era la capital de Tennessee, cor de la música country, estil pel qual sentia devoció; una atracció no més estranya que la que el conduí el 79 a gravar acompanyat d'un mariachi! A Nashville visqué a la casa del compositor Boudleaux Bryant; a través de Dylan contactà amb el productor Bob Johnston que havia treballat amb Simon & Garfunkel, amb Johnny Cash i amb el mateix Dylan a diversos discs, especialment el rural "Nashville Skyline". Johnston l'enrevoltà d'excel.lents músics de sessió (Charlie Daniels, Charlie McCoy...). Malgrat l'entorn, "Songs From A Room" (CBS, 1969) no és un disc country; com a molt hi trobam uns aires a "The Old Revolution", cant als ideals quitats ("Vaig lluitar a la vella revolució/Al costat de l'esperit i del rei/Es clar que aleshores era molt jove"); o al tema "Lady Midnight", variacions sobre el rebuig amorós ("Li vaig dir 'Dama, desplega'm'/Però em negligí/Va dir que ja era mort/I que no podria tornar"). El segon disc de Cohen manté el mateix esperit de melangia; els arranjaments musicals funcionen millor en ésser un enregistrament més auster que l'anterior, en el qual John Simon, el productor, s'excedí en l'orquestració. Comentarem algunes de les deu cançons, ideals per acompanyar les oscures nits de l'ànima. "Bird On The Wire", ràpidament versioneada magníficament per Joe Cocker, inclou, sobre tènues violins, serens monòlegs a propòsit de la llibertat ("Com un ocell en un filferro/Com un embriac en un cor de mitjanit/He intentat a la meva manera ésser lliure"). De la religió, de la pau i del record del pare mort tracta "Story Of Isaac": "Vosaltres que ara construïu altars/Per sacrificar aquests nins/No ho heu de fer mai més/Un pla no és una visió/I mai no fóreu temptats/Ni per un déu ni per un dimoni". Des de l'alè de Cohen, les metàfores religioses esdevenen paraules de terror i d'amor; a destacar l'intrigant orgue hipnotitzador. La patètica "The Partisan", original de Marly i Zaret, és una de les poques peces alienes que ha interpretat; hi canta una estrofa en francès; a pesar de ser anglòfon, Leonard Cohen sempre ha simpatitzat amb el moviment d'alliberament nacional del Québec. Sobre el suïcidi, "Seems So Long Ago, Nancy" és una de les composicions més dures del disc. També desoladora (i bluesy) és "The Butcher, amb brillants imatges ("Bé, vaig trobar una agulla d'argent/La vaig clavar al meu braç/.../Sang sobre mon cor/Gel damunt ma ànima"). "You Know Who I Am" és una descarnada i esgarrifosa declaració d'amor i de separació; Cohen és únic per descriure amb paraules certeres els fantasmes de la vida en parella: "A vegades et necessit nua/A vegades et necessit salvatge//Et necessit perquè duguis dedins els meus fills/I et necessit per matar un nin". Salms contemporanis per fitorar les fibres sensibles. "Songs From A Room" augmentà la fama de literat d'alt nivell. La crítica no el va rebre tan esplèndidament; comercialment no funciona tan bé com el primer. Es genial.

El 1970 s'embarcà en una gira europea; per a l'ocasió formà The Army, banda creada amb músics de Nashville. Es presentà al festival de l'illa de Wight, rèplica europea de Woodstock. La gira finalitzà a l'Olympia parisenc on tingué problemes amb sectors del públic que, dient li "feixista", li recriminaven que, després del cop d'estat dels coronels, encara visitàs Grècia.

Aviat arribaria el que per a gran part de la c´ritica és el millor disc de Leonard Cohen: "Songs Of Love And Hate".