El 1970 s'embarcà en una gira europea; per a l'ocasió formà The Army, banda creada amb músics de Nashville. Es presentà al festival de l'illa de Wight, rèplica europea de Woodstock. La gira finalitzà a l'Olympia parisenc on tingué problemes amb sectors del públic que, dient li "feixista", li recriminaven que, després del cop d'estat dels coronels, encara visitàs Grècia.

La primavera del 71 es publicà "Songs Of Love And Hate" (CBS), també enregistrat a Nashville, amb Johnston de productor. Es un disc extraodinàriament metafòric i amarg. Continua parlant, sense pudor, del sexe, de la desesperança i de les pors, alternant sinceritat amb cinisme, ampliant la imatgeria poètica. Els 60 s'havien acabat i Cohen passava una època de profundes i prolongades depressions que accentuaren l'autocrítica artística. Considerava que les cançons eren bones però el resultat de les sessions a Nashville no li agradaven. Marxà a Londres amb les cintes perquè Paul Buckmaster (arranjador de la millor etapa d'Elton John) els imprimís caràcter. Buckmaster, amb una orquestració mesurada, accentuà el dramatisme del material enregistrat a Amèrica i augmentà el volum de les harmonies vocals femenines, contrapunt d'efectes excitants. Només per les guitarres acústiques que descendeixen en picat en el tema "Avalanche", el disc ho paga; realment es tractava d'un poema del 66 ja inclòs al llibre "Parasites Of Heaven": "El teu dolor no és cap credencial/Es només l'ombra, l'ombra de la meva ferida". Anys després, Nick Cave en realitzà una tremenda versió a l'elapé "From Her To Eternity". "Diamonds On The Mine" ens mostra un Cohen burleta, esgargamellant-se junt als cors femenins ("Diu que el teu amant/Té el membre romput...No hi ha confort en els sàbats de la bruixa/Algun intel.ligent doctor hi anà/I esterilitzà la puta/I l'únic home amb energia/Ensenyà a un centenar de dones/Com matar un fetus". "Famous Blue Raincoat", records de Nova York o de Londres o de qualsevol ciutat fantasma; quan el 1959 arribà a Londres es va comprar una Olivetti i el "famós impermeable", un esplèndid Burberry's que li robaren el 68 ("L'última vegada que et vérem/Semblaves molt més vell/El teu famós impermeable blau/Estava romput per l'espatla"). "Joan Of Arc" la va dedicar a Nico, a qui havia conegut en arribar a Nova York. L'única peça que romp la compacitat és "Sing Another Song, Boys", enregistrada en directe a Wight. Disc negre, minimalista i superb, amb "Songs Of Love And Hate" Cohen consolidà un estil vocal únic. Disc essencial dels 70.