Pocs mesos després de "My Aim Is True" arribà "This Year's Model" (Radar, 1978). Darrera la Hasselblad, les mateixes ulleres i una perenne cara d'emprenyat. Costello ja ha trobat una potent banda, The Attractions, amb la qual forjarà un enèrgic so beat. Exquisidament produït un altre pic per Lowe, és més sòlid que el primer. Continuen els temes curts i urgents, ara força elaborats. Lletres desencisadores sobre el món del consumisme i de la moda, paradigmes d'un sistema social desaprensiu. La peça que dóna títol a l'elapé, amb un fantàstic so de l'organista Steve Nieve, n'és un clar exemple. A "I Don't Want To Go To Chelsea" trobam un "riff" de guitarra que esdevindrà marca de la casa. "No Action" i "Pump It Up", ritmes viscerals. "Watching Detectives", música reggae per a la història de l'al.lota que desatén els requeriments sexuals del promès per veure un capítol de "Starsky & Hutch". "Night Rally" i l'amenaça de la ultradreta. Escrit amb un poc de misogínia i un molt de ràbia, és un dels millors discos de la dècada. Barreja intensa de so de garatge i d'enèrgic beat. Clar exemple de la gran darrera època de la música britànica. Obligatori.

Pere Ferrando.