El 1969 (un any després de l'edició de "Creedence Clearwater Revival") va ser el gran any de CCR. Poquíssimes vegades en la història de la música popular un conjunt ha publicat tres discos (sensacionals) en un any. CCR ho feren. John Fogerty es consagrà com un creador genial. Al.ludint als pantans de Lousiana, a principis d'any s'edità "Bayou Country", amb sis superbes composicions de John i una versió del clàssic "Good Golly Miss Molly" de Little Richard. Se'n va extreure un exitós i magnífic 45rpm, "Proud Mary/"Born On The Bayou". La mítica "Proud Mary", de la qual s'han fet múltiples versions, relatava imatges quotidianes i atractives del sud estadounidenc ("Vaig escurar un munt de plats a Memphis/Vaig patir de valent a New Orleans/Però no vaig veure mai la part bona de la ciutat/Fins que vaig fer una volta en el Riverboat Queen"). Amb les històries del "bayou" i New Orleans, el públic creia escoltar una banda de Lousiana, però... els Creedence no havien sortit mai de Califòrnia!. Aquell so pantanós, après gràcies a les múltiples audicions de "bluesmen" del delta del Mississipi, evocava zones encara no contaminades per la civilització urbana; la música de CCR, enèrgica, semblava nèixer de costums seculars. Sols per "Proud Mary" (la cançó de l'any, segons Dylan), "Bayou Country" és un dels millors elapés dels 60. A més, incloïa vuit intensos minuts de blues-rock amb "Graveyard Train". I guitarres punxidores a "Penthouse Pauper".

Aquell 1969 no badaren; varen publicar dos magnífics àlbums més, "Green River" i "Willy And The Poor Boys". Un altre diumenge els comentarem, ja que tota la discografia de CCR és imprescindible.

Pere Ferrando