Sorprenentment, poques setmanes després de l'edició de "Green River", el segell Fantasy anunciava la sortida del quart elapé que, només en vendes anticipades, superà el milió de dòlars. "Willy And The Poor Boys", arranjat i produït per John, representava una ampliació del camp d'acció del petit dels Fogerty, ja que sense abandonar els efectius temes simples que dominava amb mestratge, es llançava, amb lucidesa, talent, i sense demagògia, al comentari social. Així, l'octubre del 69 s'editava un altre "single" de doble cara A: "Down On The Corner"/"Fortunate Son". Les ràdios promocionaren "Fill Afortunat", peça antimilitarista que denunciava afers obscurs en temps de guerra: "Hi ha gent que neix amb barres i estrelles als ulls/Ells t'envien a la guerra i quan els demanes/'Quant hem de donar?'/Sols responen 'més, més, més'/Aquest no sóc jo/No sóc fill de militars/No sóc dels afortunats"). "Down On The Corner", quasi funky, era un cant als músics de carrer, als qui al.ludeix la fotografia de la portada ("Quatre individus a la cantonada/Intenten animar-te/Willy comença la cançó/I bufa l'harmònica/Willy i els pobres al.lots estan tocant"). Com sempre, John ho escrivia tot, menys "Cotton Fields" de Leadbelly, i "The Midnight Special", popular country blues. A més, dos calents i casolans instrumentals, "Poorboy Shuffle" i "Side O'The Road".

"Willy And The Poor Boys" era més rock pantanós, més rhythm and blues arrogant. Memorables cançons interpretades per una secció rítmica demolidora i el talent excepcional de John Fogerty.

En desset mesos Creedence Clearwater Revival havien enregistrat quatre grans elapés que tres dècades després són llicó de senzillesa i efectivitat. El llibre de capçalera de Bruce Springsteen.

L'estiu del 1970 publicarien el darrer gran disc, "Cosmo's Factory". Però aquesta és una altra història que us contarem en un futur diumenge.

Pere Ferrando