"Pink Moon", enregistrat en dues nits, és el disc de la desil.lusió. Més arriscat que els anteriors (evidentment, tampoc no va vendre gaires còpies). Més trist que el primer; obscur i difícil a la primera oïda, però igual de formós. Es el treball nu d'un geni maleït. Textos senzills. Veu, guitarra acústica, algunes notes de piano. No hi va voler cap tipus d'arranjaments; tampoc no el volgué ampliar: no arriba a la mitja hora. Es l'enregistrament més minimalista d'una època caracteritzada pel "rock" ampul.lós i simfònic. Nu, emocionant, fregant, sense arribar-hi, la morbidesa. Així i tot, hi destaquen illes d'esperança ("Pink Moon", "Ride"). L'obra d'un home tancat dins ell; una col.lecció de cançons que no havia interpretat ni als íntims amics. Estupenda portada surrealista de Michael Trevithick. Per a oients selectes.

Els tres discos de Drake (aquest, "Five Leaves Left" i "Bryter Layter") varen reeditarse en una capsa ("Fruit Tree") que inclou "Time Of No Replay" (onze cançons inèdites i diverses versions de temes ja enregistrats). Material imprescindible.