Amb motiu del trentè aniversari de la seva publicació (gener del 1971) fa pocs dies que acaba de reeditar-se "All Things Must Pass" el primer triple elapé de la història del rock i el tercer que enregistrava George Harrison en solitari. L’edició del 2001, bellament presentada, inclou 5 peces extra que mai no s’havien publicat. Sense cap dubte es tracta del millor elapé de Harrison i un dels discos imprescindibles de la dècada dels 70.

Les més de vint composicions que formaven l’àlbum suposaren el seu definitiu alliberament creatiu després de l’etapa beatle en la qual només li deixaven incloure, com a màxim, dues peces. Harrison havia estat el primer del grup en editar en solitari. El 1968 havia publicat "Wonderwall", banda sonora d’una pel.lícula filmada a Bombay, on el sítar era l’estrella; un any després edità "Electronic Sounds", estrany divertiment avantguardista. Seguidament va dedicar-se a tocar amb amics diversos: Cream (va ser L’Angelo Misterioso a l’elapé "Goodbye"), Leon Russell, Billy Preston i Nilsson. L’estiu del 1970, amb la companyia de reputats músics com Eric Clapton, Dave Mason, Bobby Keys, Carl Raddle, Jim Gordon i Gary Brooker, i sota la producció de Phil Spector enregistrà el que es considera vertader primer disc en solitari.

La música que hi trobam es troba a l’altura de les grans composicions de Harrison per a The Beatles ("Taxman", "While My Guitar Gently Weeps"...); i n’hi ha per a tots els gusts ja que utilitza diversos estils: blues, soul, gospel, sons orientals... I és que "All Things Must Pass" no és (com alguns ases en funcions de crítics ens han volgut fer creure) "My Sweet Lord" (la famosa peça religiosa que li va costar un llarguíssim plet que finalment va perdre) o "What Is Life" (superba explosió de soul blanc). No. Hi trobam autèntiques meravelles, petites delícies construïdes sobre felices melodies d’inspirat caràcter: "Run Of The Mill", "Beware Of Darkness", "Apple Scruffs", "If Not For You" (gran adapctació de la peça de Dylan), "I’d Have You Anytime" (coescrita amb Dylan). I, en aquesta edició del 30 aniversari, "I Live For You", una joia acústica enregistrada el 1970 però que, increïblement, va ser rebutjada en el darrer moment; el seu fill Dhani Harrison li ha afegit piano i cors. Fantàstica. I més sorpreses com una nova versió del "My Sweet Lord" (que no supera l’original) i una mescla sense veu de "What Is Life" que recomanam com a sintonia a qualsevol locutor de bon gust.

La producció de Spector (una de les poques realitzades després del fracàs comercial de "River Deep-Mountain High") es mou entre dos conceptes diametralment diferents; per una banda, hi regna l’austeritat ("I’d Have You Anytime", "My Sweet Lord"), deixant que la guitarra "slide" de Harrison sigui el centre d’interès. De l’altra ("Art Of Dying", "Awaiting On You All", "Wah Wah") és l’Spector espectacular i polèmic de sempre.

L’immens "All Things Must Pass" es troba a l’altura de les obres mestres en solitari de Lennon ("John Lennon/Plastic Ono Band") i McCartney ("Band On The Run"). Però, amb el triple disc, Harrison va esgotar el seu geni ja que posterioment no va ser capaç de repetir un lliurament tan genial; només el posterior "Living In The Material World" s’hi pot comparar lleument.

Com dèiem abans, l’edició 2001 es presenta amb un cofret molt similar a la capsa de vinils original i amb una portada colorejada; a l’interior, molt acurat, hi trobam un llibret i la mateixa fotografia; però els famosos nanets de jardí estan acompanyats de les barbaritats del progrés: edificis, autopistes, pol.lució... Per cert, el pròxim àlbum de Harrison (el primer que enregistra des del 1987) es titularà "Your Planet Is Doomed" ("El teu planeta està condemnat").