Enguany es compliran vint anys de la desaparició de Lowell George, excel.lent guitarrista que durant la dècada dels setanta comandà Little Feat, banda que va ser considerada la millor en directe dels EUA. Avui, el llegat dels Feat és poc conegut pels addictes als ritmes arravatadors; una llàstima, ja que l'obra de Lowell és incendiàriament apassionant i digna de ser rescatada en aquests terribles temps de música electrònica i fredes sensacions. Avui us parlarem dels dos primers discos que, juntament amb el tercer, són autènticament imprescindibles per a la gran col.lecció de discos energètics que cada diumenge us aconsellam des d'aquestes columnes.

Lowell George havia tocat la guitarra amb diverses bandes californianes (Factory, Standells) i, durant una temporada, formà part de The Mothers Of Invention de Frank Zappa. L'italogrec de Baltimore va ser qui l'animà a muntar un grup propi després d'haver quedat encisat amb la cançó "Willing" (tal vegada la millor composició de Lowell). Li va fer cas i amb Roy Estrada, baixista de Les Mares, fundà Little Feat, nom que procedia de les bromes de l'indi, i també Mare, Jimmy Carl Black, ja que Lowell calçava un 46. Ben aviat s'hi afegiren Bill Payne (teclats, veus) i Richie Hayward (bateria), ambdós procedents de Fraternity Of Men.

Zappa els volia fitxar per a la seva discogràfica Bizarre però, finalment, el productor Russ Titelman se'ls endugué a Warner Bros on, aprofitant una sèrie de maquetes preparades per Lowell, el novembre del 1970, publicaren l'excel.lent "Little Feat", farcit de bones cançons com "Truck Stop Girl" i "Willin'", després enregistrades per Johnny Darrell i The Byrds. Lowell signava en solitari tres dels onze temes i cinc més juntament amb Payne i Estrada; dos eren de Bill Payne i, l'últim , un "medley" de dos blues de Howlin' Wolf, "Forty Four Blues" i "How Many More Years", enregistrat amb l'ajuda de Ry Cooder. Aquest i Lowell interpreten sense la banda una deliciosa versió de "Willin'". Altres convidats a l'enregistrament eren Sneaky Pete (exByrds, exFlying Burrito) i el productor, Russ Titelman, al piano a "I've Been The One".

Sols es publicaren 10.000 còpies americanes de "Little Feat" (vinil molt cercat pels intrèpids caçadors) i, a pesar de les bones crítiques, passà desapercebut. La revista "Rolling Stone" el considerà un dels "millors discos de l'any". I, realment, es tracta d'un magnífic primer enregistrament; variat, espontani però ja madur, intencionadament mig brut i desafinat, abrupte i alegre; amb intenses sentors d'herba colombiana.

Pere Ferrando.