Los Angeles creà tres grans bandes de rock per a la posteritat: The Byrds, The Doors i Love. Mentre que els grups de Jim Morrison i de Roger McGuinn gaudiren de gran èxit, Love, la banda d'Arthur Lee (veu solista, multiinstrumentista, compositor principal), no triomfà malgrat haver confeccionat alguns dels millors discos de la història del rock.

The Byrds i Love tenien algunes connexions. Les cròniques lisèrgiques de la ciutat del cinema diuen que Lee i McGuinn varen ser els primers en portar ulleres psicodèliques de dotze colors; les dues bandes tocaren a Sunset Strip, luxosa meca del pecat angelí, i ambdues feren versions del clàssic "Hey Joe". Brian McLean, membre essencial de Love, havia estat el mànager de carretera de The Byrds.

També hi havia lligams entre The Doors i Love. Una de les primeres al.lotes de Jim Morrison va ser mànager de Love. Pamela Courson, la més famosa núvia del líder de The Doors, havia estat companya sentimental d'Arthur Lee. El més curiós de tot és que Jac Holzman, amo d'Elektra Records, va fitxar The Doors gràcies als consells d'Arthur Lee. The Doors i Love varen ser les dues primeres bandes de rock d'Elektra, quan Holzman decidí d'ampliar les mires de la discogràfica, fins aleshores només centrada en el món del folk.

Per què Love no va tenir èxit? Sembla que Elektra va concentrar tots els esforços promocionals en The Doors (Morrison era molt més guapo i "sexy" que el negre Lee). A més, a més, Love era una banda anàrquica (actuacions en directe caòtiques, rebuig a fer gires per tot el país...). A Love, el destí li reservava la mateixa sort que als grans Moby Grape: ser reconeguts com a vertaders creadors, però romandre al marge del boom comercial. A pesar de posseir excel.lents discografies, ni The Byrds ni The Doors realitzaren un àlbum tan genial com "Forever Changes".

El primer plàstic del grup, "Love" (Elektra, 1966), és més que interessant. Hi destaca "My Little Red Book", peça de Bacharach que mesos abans havia versioneat Manfred Mann Band per a la pel.lícula "What's New Pussycat?". També hi excel.leix "Signed D.C.", punxant cançó sobre l'agra vida d'un ionqui, agafant com a model Don Conka, exbateria de la banda. De fet, l'època daurada de Love està atapeïda de problemes amb drogues: "La policia venia una hora abans del concert i ho registrava tot", conta un desintoxicat Lee. "Fins i tot obrien els amplificadors... No trobaven res perquè ja ens ho havíem ficat tot". Cançons com "My Flash On You" o "Coloured Balls Falling" denoten la influència narcòtica. En resum, el primer elapé de Love és un bon disc que qualsevol investigador de la Califòrnia àcida ha de posseir.