"Daydream" (Kama Sutra). Només quatre mesos després de l'edició del primer àlbum, el març del 66 es publicava "Daydream". Ja eren la banda de folk rock més important de l'escena de la costa est nordamericana. La selecció del material, francament encertada. A "Daydream" (exitós senzill, nº 2 a GB i EUA), hi trobam ecos de The Kinks, una de les bandes més admirades per John Sebastian. A "There She Is", les reminiscències són de The Beatles. Magnífics sons rurals a "Warm Baby". "Day Blues" és un blues elèctric, senzill i brillant, amb l'enèrgica harmònica de Sebastian. A "Let The Boy Rock And Roll", Yanovski imita la guitarra de Chuck Berry. "Didn't Want To Have To Do It" és autèntic pop de luxe. "You Didn't Have To Be So Nice", sensible i definitiva. Una dotzena de curtes peces que reflectien l'esplendor d'un moviment que s'expandia, sobretot a San Francisco. The Lovin' Spoonful varen ser la primera banda de Nova York que triomfava a Califòrnia. "Daydream" seria l'elapé més aconsellable del grup. Un 10.