The Byrds i Dylan ho havien intentat amb èxit. Electrificar "cançons d'autor" podia significar l'ascensió per les llistes. La revista Billboard ho exemplificà perfectament amb el titular "Folk+Rock+Protest=Dollars". A "Clàssics del rock" ja hem comentat diversos episodis de l'emocionant saga del folk-rock. Sols resta parlar de The Lovin' Spoonful, banda liderada per John Sebastian i Zalman Yanovski que realitzà tres deliciosos àlbums entre el 1965 i el 1966. Trenta anys després, si bé no tan recordats com Simon & Garfunkel o The Mama's & The Papa's, la realitat és que les senzilles i contagioses peces que The Lovin' Spoonful enregistraren, figuren entre el millor de la música popular nordamericana de l'època. Una mixtura de folk, blues i pop, ideal tant per als "beatniks" del Greenwich Village com per als "hippis" de San Francisco.

La història dels Spoonful comença amb The Mugwumps, banda seminal en què tocaven Sebastian, Yanovski, Cass Elliott i Denny Doherty. Quan se separaren, sense publicar cap disc, els dos darrers varen formar els famosos The Mama's & The Papa's. John Sebastian, influït per son pare, virtuós de l'harmònica, marxà com a musicòleg cap al sud dels EUA amb la intenció de col.leccionar antigues composicions folklòriques i conèixer vells "bluesmen". Així, aconseguí contactar amb Lightin' Hopkins i amb Mississippi John Hurt. El vers d'una cançó de Mississippi li inspirà el nom de la futura banda ("I love my baby by the lovin' spoonful").

A principis del 65, Sebastian (veu solista, guitarra, harmònica), Yanovski (veus, guitarra solista), Steve Boone (baix) i Joe Butler (bateria), donaven vida a La Cullerada D'Amor i, durant uns mesos, ompliren de seguidors el cafè Night Owl del Greenwich novaiorquès. El productor Eric Jacobsen els suggerí d'enregistrar el seu propi repertori i els aconseguí un contracte amb la discogràfica Kama Sutra. El mes d'octubre publicaven "Do You Believe in Magic?", cant a les qualitats del rock and roll que esdevingué clàssic immediat. Començava una curta però esplèndida carrera. Analitzarem els seus tres primers bons discos.

"Do You Believe In Magic?" (Kama Sutra, 1965). Deu peces que s'engronsaven entre el folk i el blues, el country i el pop. Ells anomenaven el seu estil "good-time-music". Realment, folk rock. Des del senzill "Do You Believe..." ("Et parlaré de la màgia que alliberarà la teva ànima/Però és com intentar contar a un desconegut què és el rock and roll"), fins a "The Other Side Of This Life" (de Fred Neil, autor de la magnífica "Everybody's Talkin'" interpretada per Harry Nilsson), el primer elapé de The Lovin Spoonful contenia una excitant col.lecció de cançonetes campestres, líriques i felices.