Després de "If You Can Believe Your Eyes And Ears", el segon disc de la banda, "The Mamas And The Papas", es publica pocs mesos després del primer. El matrimoni Phillips-Gilliam s'havia trencat momentàniament..., el disc contenia material que havia sobrat de les sessions del primer... No els va sortir un bon elapé. Cosa que sí aconseguiren amb el tercer plàstic, editat el 1967 i titulat "Deliver" (introbable actualment ja que no s'ha reeditat en CD). No us preocupeu perquè nosaltres el tenim i us el comentarem breument. Es el seu disc més treballat, vocalment i musicalment. La plantilla de músics és ben encertada (Larry Knetchel als teclats, Jim Horn als vents i P.F. Sloan a la guitarra). Dues peces el converteixen en material selecte: la versió de "Dedicated To The One I Love" que abans havien realitzat The Shirelles, i la del superclàssic de Smokey Robinson "My Girl" (popularitzada actualment gràcies a un pick-espot televisiu d'encoberta ginebra espanyola). Hauríem d'esmentar també el senzill "Creeque Alley" (cançó que conta la història del grup), èxit en el 67 i peça injustament oblidada en les seves antologies. Una altra característica de "Deliver" és l'important pes específic que adquireix Michelle Gilliam a l'hora de compondre gran part del disc.

Per a nosaltres, amb "Deliver", s'acaben The Mama's & The Papa's ja que la resta d'enregistraments són molt inferiors. Tan sols esboçarem alguns apunts biogràfics: El grup, amb Lou Adler, va ser promotor i estrella del Festival Pop de Monterey del 1967. El mateix any John Phillips va compondre, perquè l'enregistràs Scott McKenzie, la llegendària cançó emblema del flower-power i de l'estiu de l'amor: "San Francisco (Wear Flowers In Your Hair)". El 1971, ja separats, Mama Cass va gravar un curiós disc (introbable, també) amb l'ex-Traffic Dave Mason. El 1974, la gran Mama Cass morí d'un atac de cor causat per haver-se ennuegat amb un os de pollastre.