Des de fa uns mesos a "Clàssics del rock" anam intercalant els més destacats enregistraments de la música soul, apassionant prestatge on resideixen alguns dels millors joiells de la música popular del passat segle. El disc que avui comentarem, "Curtis" (Curtom, 1970), el primer disc en solitari de Curtis Mayfield, es troba a la mateixa altura que obres ja analitzades com "Otis Sings Blue" o "The Exciting Wilson Pickett"; és a dir, a dalt de tot.

Com la majoria d’artistes negres de la seva època, els primers contactes musicals de Mayfield (Chicago, 1942) estan relacionats amb la missa dominical, concretament amb l’Església Espiritual de les Ànimes Viatgeres (!) on la seva padrina predicava l’evangeli. Aprengué a tocar la guitarra de manera autodidacta i desfilà per diverses bandes fins que als 15 anys ingressà a The Roosters, grup que el 1958 passaria a anomenar-se The Impressions. Obviarem aquesta etapa perquè és mereixedora d’un (o dos) articles individuals ja que discos com "Keep On Pushing" o "People Get Ready", autèntica poesia musical, necessiten moltes línies. Direm, simplement, que amb The Impressions, Mayfield va començar l’elaboració d’un estupend cançoner particular i, a més, va tenir una plataforma ideal des de la qual arengà el sector més conscienciat de la comunitat afroamericana que, a principis dels anys 60, donava les primeres passes per aconseguir la igualtat racial.

El 1968, amb l’ajuda d’Eddie Thomas, Mayfield creà Curtom Records i, dos anys després, decidí enregistrar el primer elapé en solitari. "Curtis", com molts discos de The Impressions, és un perfecte exemple de delicadesa i d’elegància. És una bona mostra de l’"uptown soul", un estil de soul més proper al gospel o al pop que no al blues o al country (l’anomenat "southern soul"). Es tractaria d’un soul subtil, suau i sofisticat que va practicar-se a Nova York, Detroit, Chicago i Filadèlfia. Les produccions de Holland, Dozier i Holland per a Motown o l’elegància orquestral dels discos produïts per Kenny Gamble i Leon Huff s’inclourien en aquest apartat d’"uptown soul". Però "Curtis" és molt més que això; a l’elegància vocal del "falsetto" de Mayfield (segurament el més important del soul), hi hem d’afegir una producció agosaradament barroca (és considerat el "Sgt. Pepper’s" del soul) i uns textos sociològicament combatius, síntesi dels Panteres Negres i Luther King.

"Curtis", de brillant inspiració melòdica, compta amb l’abric d’uns densos arranjaments de violins i vents que llisquen sobre potents línies de baix funk i sinuosos dibuixos elaborats amb la personal guitarra "wah wah" de Mayfield. I tot narrat amb una multitud de registres. Lirisme apassionat a "The Making Of Love". Connexions gospel a la superba "Move On Up". Intensos saxofons a "Wild And Free". Fragilitat a "Give It Up". Agressivitat a "(Don’t Worry) If There’s A Hell Below, We’re All Going To Go". Tristesa a "The Other Side". I de fons, donant la impressió de verisme, renous, diàlegs i efectes. Una obra exemplar que va contribuir a edificar les bases del soul contemporani. De fet, la millor etapa de Prince és, en realitat, un (magnífic) expoli de Mayfield.

Els textos de "Curtis" són un compendi de compromís social i racial, ferma denúncia de la hipocresia i la indignitat. "En realitat -afirmà Mayfield- els textos parlaven de coses que la gent sempre havia volgut dir. Quan vaig començar a enregistrar sense The Impressions vaig endurir-me... vaig expressar-me lliurement. M’expressava sense obligar els altres a acceptar coses que tal vegada no eren comercials...". Un bon exemple de les impactants lletres de "Curtis" el tenim a "(Don’t Worry) If There’s A Hell..." que comença amb un crit adreçat a l’audiència: "Germanes! Negres! Blancs! Jueus! No us preocupeu que si hi ha un infern allà baix, tots hi anirem!". "Miss Black America" o "We People Who Are Darker Than Blue" també eren enceses proclames a la unitat del poble negre envers la igualtat. No varen ser prohibides com "We’re A Winner", himne d’afirmació racial de The Impressions que, tres anys abans, algunes emissores de ràdio rebutjaren.

"Curtis" és el primer dels grans enregistraments de Mayfield, possiblement el músic més vibrant i sincer del soul.