Després de sortir a la venda "Kick out the jams" els MC5 varen rompre les relacions amb Sinclair (a qui, per cert, li caigueren deu anys de presó per passar dos "porros" de marihuana a uns agents de l'F.B.I. infiltrats). La companyia Atlantic els contracta i aconsegueixen que Jon Landau (qui anys després fou l'artífex del boom Springsteen) els produeixi. Contràriament al que havien fet abans es torben un parell de mesos per gravar una altra bomba anomenada "Back in the USA" (Atlantic, 1970) on demostren, per si algú ho dubtava, que seguien essent els més canyers de Detroit i uns batussers impenitents.

Es tracta de 30 minuts intensos i brutals però, a diferència de l'àlbum en directe, a "Back in the USA" el material està polit; el so brut, marca inequívoca de la banda, ha estat filtrat per Landau. Però de cap manera podem parlar d'adulteració ja que el vigor i la potència estan present a cada una de les onze breus peces de l'elapé. Fred Smith i Wayne Kramer fan que cançons com "Looking At You" o "The American Ruse" siguin dosis sonores devastadores. El clàssic de Berry "Back in the USA" sona més potent que mai. La impagable "Tutti-Frutti" de Richard esdevé apoteòsicament salvatge, mentre que a "Let Me Try" es permeten el luxe de realitzar una balada. Danny Jordan s'encarrega de tots els teclats i enriqueix el so metel.lic de la banda. Tot el disc és una cinglada de rock depurat i concentrat. Una gravació imprescindible a qualsevol discoteca de rock.