Un assidu lector, indignat per l’absència en la llista dels millors discos del segle, ens ha demanat si no pensàvem dedicar algunes línies al que per a ell és el millor àlbum dels 70. Va ser, efectivament, un oblit majúscul, ja que "Bat Out Of Hell" (Epic, 1977), el primer disc de Meat Loaf i Jim Steinman, és sensacional. La veritat és que estojàvem el comentari per a l’any que ve, data en què s’acomplirà el 25è aniversari de la seva edició. Segur que Epic Records està preparant una reedició espectacular. Però l’hem extret del prestatge, l’hem escoltat un parell de vegades i... no podem resistir un any més! Aquí en teniu la nostra petita opinió.

Marvin Lee Adday, més conegut per l’àlias de Meat Loaf (Tros de Carn) degut a la seva evident afició per la bona cuina, després de cantar a diverses i obscures bandes, començà a ser conegut gràcies a petites participacions als musicals "Hair" i "The Rocky Horror Show"; fins i tot intervengué en la versió cinematogràfica de la darrera, interpretant el paper d’Eddie, l’Àngel de l’Infern. El 1976 conegué el pianista Jim Steinman que estava escrivint cançons per al seu propi musical, "Never Land", basat en Peter Pan. Part d’aquesta música, finalment, es convertiria en "Bat Out Of Hell" que, com "Tommy" o "Quadrophenia", pot considerar-se una mena d’òpera rock; allunyada, això sí, de les paranoies i obsessions psicòtiques dels protagonistes de les obres de Pete Townshend. Com succeeix al disc de Springsteen "Born To Run" (obra amb la qual guarda una certa relació que després comentarem), el protagonista de "Bat Out Of Hell" és un al.lot que somia abandonar la seva petita ciutat manant una motocicleta, fugir lluny i trobar les portes del paradís. El jove, evidentment, tocarà amb les seves mans que la realitat no és un somni i que el temps de la joventut finalitza molt més aviat del que un vol.

Meat Loaf i Jim Steinman deixaren les respectives feines i durant un any prepararen i assajaren les peces. Després de ser rebutjats per RCA Records, la casa discogràfica Epic s’hi interessà i els oferí Todd Rundgren com a productor. Tot un encert ja que al costat de Steinman (autor dels interessants textos, de la grandiosa música i de tots els dinàmics arranjaments) i de Meat Loaf (potent veu, rica en matisos) hi ha altres noms que converteixen el disc en una obra total. Ens referim al productor, als músics i al dibuixant de la portada.

El treball de Todd Rundgren és tot un exemple del que es pot fer amb una taula de mescles i molta intel.ligència. No només actuà com a productor, creant masses sonores demolidores, juntant l’abecedari del heavy metal amb els conceptes bàsics de Phil Spector (si no sabeu que és el "wall of sound" escoltau "You Took The Words Right Out Of My Mouth"), sinó que, a més a més, va encarregar-se de totes les mescles i de l’enginyeria. Així i tot, tingué temps de tocar la guitarra a cinc de les set peces. Cal destacar la seva intervenció a la cançó que dóna títol al disc en la qual la guitarra aconsegueix un so metàl.licament espectacular molt semblant al de Steve Hunter i Dick Wagner al "Rock’N’Roll Animal" de Lou Reed. El megalomaníac Rundgren aconseguí una producció modèlica; el gran èxit del disc es deu en gran mesura a la seva aportació.

I si parlam de contribucions destacades hem d’esmentar la presència del pianista Roy Bittan i de l’extraordinari baterista Max Weinberg, ambdós "cedits" per la banda més important del món en aquella època: la E Street Band de Bruce Springsteen. I és que les tecles del Professor Bittan, tal com succeeix al fabulós "Born To Run", vesteixen i acoloreixen cada solc de "Bat Out Of Hell", amb un estil inconfusible; per exemple, "Paradise By The Dashboard Light", la penúltima cançó del disc, sona com "Thunder Road" de l’elapé de Springsteen. Bittan realitza un fabulós exercici de desbordant imaginació. Per la seva banda, Max Weinberg, amb el seu toc potent, també apareix per tot el disc, inundant-lo amb ritmes secs i precisos. L’espectacularitat del so de "Bat Out Of Hell" requeria més músics; a més de membres de la Filharmònica de Nova York o de l’orquestra de Filadèlfia, hi trobam la resta de membres d’Utopia (el grup de Rundgren), el saxofonista Edgar Winter i la magnífica veu d’Ellen Foley.

"Bat Out Of Hell" va incloure tres autèntics èxits que, en senzill, inundaren les millors emissores d’FM, a pesar que el seu format no era el més adequat per a les ràdios comercials ja que "Bat Out Of Hell" durava deu minuts, "You Took The words Right Out Of My Mouth", cinc, i "Paradise By The Dashboard Light", vuit i mig.

L’edició original espanyola és de col.leccionista ja que va ser la pitjor de totes les que s’editaren en el món: eliminaren la bossa interior i ens quedàrem sense crèdits ni textos.

L’espai se’ns acaba i no hem dedicat cap línia als textos de Steinman. Una llàstima ja que neden en fina ironia. Aquest és l’inici dialogat de "Hot Summer Nights": "-En una càlida nit d’estiu, oferiries la teva gargamella al llop de les roses roges? -M’oferiria ell la seva boca? -Sí. -M’oferiria ell les seves dents? -Sí. -Les seves mandíbules? -Sí. -La seva fam? Moriria de fam per mi? -Sí. -Idò sí, l’hi oferiria. -Bah... Segur que dius el mateix a tots els tios!"

I què podem dir de la portada. En un principi la discogràfica volia comanar-la a Ken Kelly, bon dibuixant de Marvel i especialista en aerografia que ja havia col.laborat amb el grup Kiss. Steinman, però, desitjava una cosa més sofisticada i s’hi nega. Richard Corben va visualitzar la força de la música de Meat Loaf amb la imatge del cos musculós sorgit de l’avern ("like a bat out of hell"); el seu treball ha quedat com una de les portades més impactants de la iconografia rock.