"Court And Spark" (Asylum) publicat el febrer del 1974 suposava un canvi radical auspiciat pel saxofonista Tom Scott. Utilitzant jazz, rock i pop, amb l’ajuda de reputats músics de sessió (Wilton Felder, John Guerin, Max Bennett, Joe Sample) i diversos amics (Jose Feliciano, Robbie Robertson de The Band), Mitchell reunia una suggeridora col.lecció de balades brillants, pigmentades amb alegria i resoltes amb complexitat. El canvi musical va anar acompanyat de nova imatge: les llargues faldes del folkrock i els llargs i llisos cabells de la nina que cantà a la generació de Woodstock donaren pas a vestits de platallons, tacons alts i cabells arrissats. "Court And Spark", l’àlbum més coral de Joni Mitchell, inclou delicioses peces com "Free Man In Paris", "Just Like This Train" i "Car On A Hill" que suposen la primera de les seves incursions pel món d’un particular jazz (folkjazz, softjazz). Incursions dinàmiques ja que a partir d’aquest disc, resistint-se a l’avorrida i penosa escena de l’AOR ("rock orientat als adults"), Joni Mitchell continuà investigant amb altres músiques. Perfecte paradigma d’això és el següent "The Hissing Of Summer Lawns" que un altre diumenge nostàlgic us comentarem gustosament.