El concert que el pròxim 22 de febrer realitzarà a Palma ens serveix de perfecta excusa per dedicar les columnes d'avui al cantautor neoiorquí Elliott Murphy, experimentat músic i valuós poeta romàntic que, encara que reduït, posseeix un públic sumament fidel i respectuós cap a les obres que des de fa més de 25 anys està oferint. Murphy, el més brillant i exquisit maleït del rock, prop dels 50 anys, encara ens ofereix discos tan deliciosos com l'enregistrat l'any passat, "Selling The Gold". Avui parlarem de la seva primera època, precisament la que el convertí en músic de culte i, a la vegada, en un dels fenòmens més anticomercials que ha viscut el negoci del rock. D'aquesta primera etapa, quatre discos enregistrats per a companyies discogràfiques multinacionals, en rescatarem una meravella de la dècada dels setanta, "Just A Story From America" (CBS, 1977), autèntic clàssic de luxe.

Possiblement, el concert que ens oferirà serà acùstic, en una espècie de retorn als orígens, tal com ja feia a San Francisco a finals dels anys 60. Tanmateix la carrera musical d'Elliott Murphy començà en el 1971 quan tornà d'Europa, on havia actuat com a cantant de folk (a més d'aparèixer breument a "Roma" de Federico Fellini). A Nova York (on havia nascut el 1949) freqüentà el Mercer Arts Center on contactà, entre d'altres músics, amb Patti Smith (a qui després dedicà la peça "Lady Stilletto"). El segell Polydor el fitxà i el 1973 va publicar "Aquashow", on mostra les seves influències: Dylan, Reed, Rolling Stones, Jim Morrison... L'àlbum incloïa magistrals cançons ("Marilyn", "Last Of The Rock Stars"...) que ja donaven indicis de la la seva capacitat narrativa. Un disc interessant però pèssimament distribuït.