Després, gràcies a un text que havia escrit per a la carpeta de la reedició del disc "1969 Live" de The Velvet Underground, contactà amb Lou Reed qui l'ajudà a entrar a una altra multinacional i a enregistrar "Lost Generation" (RCA, 1975), sota la producció de Paul Rothchild (antic col.laborador de The Doors). Es tracta d'un elapé magnífic; A. Manzano el defineix encertadament com un "puny d'acer pegant amb un guant de vellut a través d'una increïble desfilada de rock elegantment anàrquic". Tampoc no tingué èxit; però el culte cap a la figura de Murphy ja havia nascut; gràcies als seus textos delicats i sentimentals, es va teixint la llegenda de "dandy" fitzgeraldià del rock. Les cançons transpuen imatges d'èpoques passades, de moments oblidats rescatats per una nostàlgica memòria. Textos de gran qualitat, molt superiors a la mitjana habitual en cançons rock. Un disc per reescoltar atentament: càlid, elegant, precís.