Encara és recordat per la genial interpretació de dues peces, curiosament, no composades per ell. La dolça "Without You", cançó original del grup anglès Badfinger, amb la qual triomfà en mig món l'any 1972. I "Everybody's Talking", tema estrella de la superba pel.lícula de John Schlesinger, "Midnight Cowboy". Tots els que hem gratat un poc més, però, sabem que darrere les brillants interpretacions esmentades hi ha una fantàstica obra, versàtil i de difícil classificació, duita a terme al llarg de quinze anys. La dotzena d'elapés enregistrats per Harry Nilsson el converteixen en un dels talents més interessants de la música popular nord-americana. El període d'esplendor abraça els anys que van del 68 al 74, data en què la indisciplina i la vida bohèmia acabà amb la seva cristal.lina veu i amb la reputació aconseguida. Encara així, amb la gargamella arrossegada, els darrers discos publicats ens el mostren elegant i apassionat.

A pesar de posseir una col.lecció d'elapés notables, el disc que avui us recomanarem és una recopilació ja que el material imprescindible es troba escampat entre la seva extensa obra. Podríem comentar el magnífic i eufònic primer disc, "Pandemonium Shadow Show", que inclou l'esplèndid "1941"; però està descatalogat! O podríem aconsellar la fabulosa interpretació d'un aplec de cançons composades per Randy Newman (un altre geni eclèctic com ell); però no hi trobaríem cap de les dues peces esmentades al principi de l'article. Per tot això, creiem que "Personal Best. The Harry Nilsson Anthology" (RCA, 1994) és el perfecte recull ja que inclou material representatiu de tots els àlbums i, per suposat, les peces clàssiques. A més de material anteriorment no editat, hi trobam composicions de "Pandemonium Shadow Show", "Aerial Ballet", "Harry", "Nilsson Sings Newman", "The Point", "Nilsson Schmilsson", "Son Of Schmilsson", "A Little Touch Of Schmilsson In The Night", "Son Of Dracula", "Pussy Cats", "Duit On Mon Dei", "Sandman", "That's The Way It Is" i "Knnillssonn". Dos cds, quaranta-nou cançons, dues hores i mitja delicioses.

D'origen suec, Harry Nilsson (i no Nelsson, com algunes enciclopèdies diuen), va nèixer a Brooklyn el 1941. D'infant es traslladà a Califòrnia on romangué fins a la mort (atac de cor mentres dormia), el 1994. Alguns fets i noms propis ens ajudaran a perfilar la seva obra:

El principi: A Califòrnia, mentre treballava de nit com a tècnic de computadores en el First National Security Bank, enregistrà cançons sota diversos noms per a petits segells de la zona. Aconseguí col.laborar amb el mític Phil Spector; alguns artistes spectorians (Ronettes, Modern Folk Quartet) li enregistraren diversos temes.

The Monkees: Recordau els clònics americans de The Beatles? The Monkees varen ser un invent de la cadena de televisió NBC que el 1966, a través d'anuncis, demanaven joves músics per a formar la banda que havia de ser la rèplica a la imparable ascensió dels Fab Four. Se n'hi presentaren centenars, entre els quals hi figuraven Steve Stills (de Crosby, Stills i Nash), el descervellat Charles Manson i... Harry Nilsson, que no va ser admès per vell (ja tenia 25 anys!). A pesar de no ser elegit va ser contractat com a músic i compositor. The Monkees feren de trampolí ja que el segell discogràfic RCA el va fitxar.

The Beatles: La relació que mantingueren els seus membres i Nilsson va ser, en alguns moments, força intensa. John Lennon va declarar en el 68 que era el seu artista americà preferit. En el 76 es rumorejà que The Beatles tornarien a reunir-se i ell substituïria Paul McCartney. Ringo Starr va ser actor i productor de la pel.lícula "Son Of Dracula", en la qual Nilsson actuà. Realment, però, el beatle-amic, inseparable company de gateres i escàndols, va ser John Lennon, durant el període 74-75, abandonat per Yoko Ono. Lennon li produí l'apassionant "Pussy Cats". Durant l'enregistrament de l'elapé, Nilsson va perdre la veu (es trencà una corda vocal). També col.laborà a "Rock And Roll", controvertit disc de Lennon produït militarment per Spector.

El cinema: Per a les desventures de John Voight i Dustin Hoffman a "Midnight Cowboy", John Schlesinger havia rebutjat diversos intèrprets (Joni Mitchell, Randy Newman, Bob Dylan). A una festa va escoltar "Everybody's Talking" inclosa a l'àlbum "Aerial Ballet" (Derek Taylor, cap de premsa de The Beatles i fanàtic de Nilsson, hi havia duit el disc). Schlesinger va veure el cel obert i va incloure la que és una de les més belles cançons dels darrers trenta anys. Abans, en el 68, Nilsson ja havia col.laborat a la pel.lícula "Skidoo", dirigida per Otto Preminger (darrera intervenció de Groucho Marx). També va composar la música de "The Point"(pel.lícula de dibuixos animats), de "Son Of Dracula" (dirigida per Freddie Francis) i de "Popeye" (de Robert Altman). A "El Rei Pescador", de Terry Giliam, interpretà magníficament la cançó "How About You".

Compositor per a altres intèrprets: La llista de músics enlluernats pel talent camaleònic de Nilsson és francament extensa: The Monkees, Ringo Starr, Yardbirds, Billy Kramer & The Dakotas, Turtles, Peggy Lee, Astrud Gilberto, Blood Sweat & Tears, Three Dog Night, Barbra Streisand... i molts més. La veneració no s'ha aturat ja que el 95 es publicà "For The Love Of Harry. Everybody Sings Nilsson", disc produït per Al Kooper, en el qual Joe Ely, Richard Barone, Aimee Mann, Randy Newman i d'altres recreen cançons seves. El disc es va fer en benefici de l'organització "Stop Gun Violence" creada per ell i Ringo Starr el 1981, poc després de l'assassinat de Lennon.

Intèrpret d'altres compositors: A més de les esmentades "Without You" (del grup Badfinger, inclosa originàriament a "No Dice") i "Everybdoy's Talking" (escrita per Fred Neil), hauríem d'anotar peces com "As Time Goes By", "Over The Rainbow", "Nevertheless" o "Many Rivers To Cross". Nilsson en realitza versions úniques i emocionants. A "Pussy Cats" fa lectures impressionants de Dylan i Doc Pomus.

A falta d'una capsa antològica composta per quatre o cinc compactes, "Personal Best. The Harry Nilsson Anthology" és la millor col.lecció de cançons que podeu trobar en el mercat; totes les cançons esmentades hi figuren (i moltes més). Per a paladars selectes.