Charles Michael Kitridge Thompson, àlies Black Francis (després, àlies Frank Black) decideix, juntament amb Joey Santiago, guitarrista d'origen filipí, formar una banda. "Volem músics per a un grup que ha de ser una mescla de Hüsker Dü i Peter, Paul & Mary" és l'anunci que col.loquen a l'ABC. El contesten David Lovering i la senyora de John Murphy, després Kim Deal, després Kim Breeders, després Kim Amps... Les seves influències? A més de Sonic Youth i The Fall, un bon grapat de clàssics: Velvet, Stooges, Led Zeppelin, Doors... Els quatre preparen la renovació dels esquemes punk. Hardcore, pop, rock gòtic, psicodèlia...

"Come On Pilgrim" (4AD, 1987). Produït per Gary Smith. Expressionisme contundent. 8 cançons en 20 minuts. A la primera peça,"Caribou", ja trobam la màgica fórmula Pixies: melodia enmig d'un maremàgnum sonor; lirisme i corrosió. El grup ensenya una paradoxal i increïble gran seguretat tant a l'hora d'interpretar melodies com en el moment de fer hardcore. Hi trobam gotes de so llatí: "Vamos" i "Isla de Encanta", cançons per a la Normalització Lingüística de l'Espanyol a Boston. De "Vamos", en fan una altra versió al següent disc. Vibrant es "The Holiday Song" (sembla que és un cant a la masturbació). "Nimrod's Son", punk acústic. Sona com una bona maqueta. Desconcertant i molt bo per esser un material de debut. Moltes bandes han hagut de menester tres o quatres discos per dir el que Pixies reciten en tan sols 20 minuts. "Come On Pilgrim" va ser el disc més important de l'escena independent (que amb el temps passà a anomenar-se "alternativa") i el segell britànic 4AD es consolidava com la discogràfica més inquieta i exigent ja que, fins i tot, estava disposta a rompre la seva línia estilística (obscura, lírica, ambiental, vaporosa i turmentada). Els infortunats que no el compraren en vinil (inèdit a l'Estat espanyol) el pogueren trobar de regal amb el CD "Surfer Rosa". A partir del 1993 s'edità, individualment, en compacte.