"Surfer Rosa" (4AD, 1988). Musica rock quasi en directe. Espontaneïtat i instint. Fascinació pel desconegut. Si "Come On Pilgrim" era una promesa, aquí teniu la (sur)realitat. Per molts, el millor disc editat el 1988 i una de les grans gravacions de la dècada. Joey Santiago assoleix les més altes cotes d'interès amb els riffs de guitarra, la qual esdevé més abrasiva que mai; sens dubte, el disc és un autèntic compendi de com utilitzar la guitarra en els anys 90. Com quasi sempre les cançons són de Black Francis. L'excepció és "Gigantic" composta per la baixista Kim Deal; la millor peça de l'àlbum. Un disc per ésser escoltat sencer i a volum brutal. Encara que no apareix als crèdits, Steve Albini (de Big Black) controla el disc i s'erigeix com el productor més desitjat del panorama rock. 13 temes, breus, directes, esgarrinxosos, diferents els uns dels altres. Quasi totes les peces de "Surfer Rosa" (especialment algunes molt concretes com "Where Is My Mind?", "Tony's Theme" i "Vamos" ens ofereixen una misteriosa mescla de melodia i fúria que el converteixen en un disc apte per a públics molt diferents. Segueixen els intents de convertir l'espanyol en la llengua més parlada entre els cercles punk de Massachusetts: Black Francis escriu alguns dels millors versos de spanglish: "Besando, chichando con Surfer Rosa. Oh my golly!. Demtro las piñones y las holas 'riqueña. Oh my golly". Entendridor.

Per a la revista Rock de Luxe segon disc del 88 (després de Public Enemy). Número 1 per al Melody Maker.

Obra concisa, senzilla, alegre i tremendament audaç, serà igualada per la gravació del 1989: "Doolittle", la maduresa dels Pixies de la qual parlarem en una altra ocasió.

Provocativa portada de Oliver/Larbalestier: una andalusa mitja nua en un estrany decorat presidit per un crucifix.