Entre l'octubre del 69 i el febrer del 70, amb la incorporació de Tim Schmit substituint Randy Meisner (que després formaria Eagles), la banda enregistrà el segon elapé, titulat senzillament "Poco" (Epic, 1970). Igual que al primer ("Pickin' Up The Pieces"), hi trobam esplèndids jocs vocals, country sofisticat impregnat amb pop eminentment dolç gràcies a la sàvia combinació de mandolines, banjos i guitarres acústiques. Música ozònica com "Hurry Up" que, ornada amb un orgue explosiu enmig de llampades guitarrístiques, no hauria desentonat a cap disc de Buffalo Springfield. Exercicis lúdicomarxosos com "You Better Think Twice" i "Keep On Believin'". Balades brillants i lacrimògenes com "Honky Tonk Upstairs", "Anyway Bye Bye" (més guitarres majúscules) i "Don't Let It Pass By" (amb harmonies vocals que superen, fins i tot, les de Crosby, Stills & Nash). Sorprenentment, tota la cara B és ocupada per la llarguíssima "Nobody's Fool/El Tonto De Nadie, Regresa", una jam session amb aires llatins que reflecteix la moda de l'època d'incorporar composicions extensas i més o manco espontànies. "Poco" és un excel.lent segon disc que, incomprensiblement, ha estat despatxat per la crítica com a una mostra inferior del talent de la banda.