Després de "Swoon", per al segon disc contactaren amb el músic i productor Thomas Dolby, un mestre controlant els botons de la taula de mescles. Dolby jerarquitzà els múltiples plànols amb què estan construïdes les cançons de McAloon; amb habilitat, il.luminà les harmonies de Wendy Smith que esdevindrien part imprescindible de l'encant dels Prefab. Dolby contractà quatre enginyers de so (amb els seus respectius quatre ajudants) per crear atmosferes melancòliques de simfonisme pop. "Steve McQueen" (Kitchenware-CBS, 1985): onze joies policromes elaborades amb gemecs, talent i un críptic sentit de l'humor.

Quatre de les cinc peces de la cara A es destinaren a "singles": una ininterrompuda cadena de torbacions. "Faron Young", dedicada al mític intèrpret de country que inventà el lema "viu ràpid, estima intensament i mor jove": "Antiguitats!/Un de cada dos sentiments és una antiguitat/Tan obsolet com els vaixells de guerra en el Bàltic/Conduesc per una inalterable carretera recta/Per la ràdio sonen balades però no err/M'ofereixes raigs infraroigs en lloc de sol/M'ofereixes culleres de paper i xicle/Cel de la tarda/Com una cadena de ràdio nocturna/Sense matí/Com irrompent a Pearl Harbour/Sense avís/Em donares Faron Young a les quatre de la matinada". L'acústica "Bonny", triomf del xiuxiueig: "Pas els dies amb ma vanitat/Perdut en el paradís, perdut per a la terra/No et vaig donar minuts ni tan sols segons/Ma vida és una torre de paper d'al.lumini/Sentiments ombrius, no et crec/Quan eres davant els meus ulls/Ningú no ho planejà/Compt les hores d'ençà que partires/Les compt des que m'he despertat/Compt els minuts i també els segons/Tot el que et vaig robar i et vaig agafar/Però Bonny no viu a casa, ell no hi viu".

La cara B és perfecta i introspectiva; les peces creixen amb majestuositat líquida, avellutada. "Hallelujah": "Tota mena de coses que et podria demanar si volgués/Però no ho faig, aquí les bones intencions resulten força estúpides/Atraca't a mi, més a prop, escolt les cançons de Georgie Gershwin/T'injur perquè crec que aquesta dolça xerrada com el caramel podreix les dents/No Al.leluies ni veus amb talent". Gotes de jazzpop, delicat suport acústic, sintetitzadors que encisen la veu femenina... "When The Angels": "Quan els àngels arravaten la veu a l'àngel/Alguns baixen la mirada, alguns de nosaltres cridam trampa/Per fer trampes en el tracte, arrancant l'agulló/Afinant les arpes, repartint les ales/Si ells poden ballar sobre una agulla de cap/No et diu això quelcom sobre sa pell/Bords pocavergonyes".

L'obra mestra de Prefab Sprout, pop de cambra sense pompositat, ens recordava els millors temps de Steely Dan. Sorpreses rítmiques, tímida electrònica, veus reverberants, crits dramàtics. Cristal.lines cançons sobre emocions del cor. Enginy i imaginació en la musicalment trista època dels 80. Incomprensiblement, ni el vinil ni l'edició digital duien els textos. La pàgina a internet i l'ajuda lingüística de Conchi Vara, més que valuoses.

A la filla de l'ultravalorat actor Steve McQueen no li agradà el títol i el canviaren als EUA: "Two Wheels Good". Aconseguí el nº 24 a GB mentre que a Amèrica no entrà a les llistes, cosa que s'ha repetit amb tota la discografia dels Prefab.

Un grapat de cançons escrites en aquella època no s'inclogueren a "Steve McQueen". McAloon volia publicar ràpidament un altre disc, "Protest Songs", però la CBS s'hi negà i no s'edità fins al 1989, quatre anys més tard!. Sense la sofisticació del disc comentat, "Protest Songs", acústic, inclou tres o quatre peces meravelloses.