Si bé varen aparèixer exquisitats com "The Wishing Chair" de 10.000 Maniacs o "Paris-Texas" de Ry Cooder, per a alguns el millor disc del 1985 (i un dels més reeixits de la dècada) va ser "Steve McQueen", segon plàstic de Prefab Sprout, la banda de Paddy McAloon, penúltim sibarita del pop britànic i creador de selectes epifanies de neó.

Des d'aquell disc, McAloon ha estat comparat a Ray Davies, Paul McCartney, Stevie Wonder i Brian Wilson. Anys més tard, quan ens deixà bocabadats amb "From Langley Park To Memphis" (1988) i "Jordan: The Comeback" (1990), les comparances al.ludien a Stephen Sondheim i George Gershwin. Tal vegada exageracions retòriques, però el centenar de composicions que fins ara Prefab Sprout ha enregistrat trasllueixen una venturosa síntesi dels compositors esmentats: moments màgics, refinat impressionisme, agudesa lírica, inspiració melòdica... El pop en el seu estat químicament més pur.

El 1982, Paddy McAloon, el seu germà Martin i Wendy Smith, al.lota del primer, crearen Prefab Sprout, nom extret d'una cançó de Nancy Sinatra i Lee Hazlewood, cosa que ens pot donar pistes de les seves intencions. Les mil còpies venudes d'un disc petit autoeditat, "Lions In My Own Garden, Exit Someone", (anagrama de LIMOGES, d'on procedia una amiga de Paddy), provocaren l'immediat fitxatge per Kitchenware Records. La multinacional CBS comprà els drets mundials i tancà un contracte per a vuit elapés, set dels quals ja realitzats.

El febrer del 1984 es publicà el fascinant "Swoon" amb belles peces com "Don't Sing" (inspirada en una novel.la de Graham Greene), "Cue Fanfare" (les batalles de Bobby Fisher contra els colossos russos) o "Cruel" (una de les cançons més sensuals de l'any). Descobríem un gran compositor amb idees ambicioses; massa afanys, però, per al petit pressupost que manejaven; poc temps i 24 tristes pistes per a un univers melòdic de gran intensitat comunicativa. Tanmateix, "Swoon" brillava tant com l'opera prima d'Aztec Camera, "High Land, Hard Rain" (ja comentat a "Clàssics del rock"), i presagiava moments superiors. Un 9 per a "swoon", "desmai", una de les paraules favorites de Joyce.