No és aquesta la primera vegada que dedicam les nostres columnes a R.E.M. Però el disc que avui comentarem, a diferència dels ja analitzats ("Murmur" i "Reckoning"), és considerat per tota la crítica com una errada en la brillant carrera de la banda de Geòrgia. Qüestions de perspectives ja que per a nosaltres "Fables Of The Reconstruction" (IRS, 1985) és un dels discos més interessants de la dècada dels 80.

Per al seu enregistrament decidiren abandonar la producció de Mitch Easter i Don Nixon que tan bon resultat els havia donat; la intenció era trobar un productor que destacàs el seu vessant folk rock ja que en el 1985 la banda encara no sabia exactament quin camí emprendre. En un principi va parlar-se de Hugh Padgham, Elliot Mazer i, fins i tot, d’Elvis Costello. Finalment, l’elegit va ser l’anglès Joe Boyd a qui els assidus de "Clàssics del rock" coneixen bé. Amb les produccions de Fairport Convention, Richard Thompson i Nick Drake, Boyd va adquirir dimensions mítiques en el món del folk rock. Al mateix temps que va treballar amb R.E.M., s’ocupà del gran disc de 10.000 Maniacs, "The Wishing Chair", també analitzat en aquestes pàgines.

El març del 85 R.E.M. va presentar-se als estudis Livingston de Londres; només tenien tres peces assajades i poc temps per escriure la resta. El temps, fred i plujós, tan diferent al de ca seva, no va inspirar-los excessivament. Més bé tot el contrari. Dins de l’estudi, a mesura que escrivien les cançons, apareixien desacords sobre els matisos, els tempos, els tons... De fet, per primera vegada, la possibilitat de separar-se i deixar-ho fer tot va planejar per damunt del grup, especialment sobre Michael Stipe que sempre anava begut. Al cap i a la fi ja havien arribat molt més lluny del que en un principi pretenien. Boyd, centrat en el seu treball, no va ser conscient de l’atmosfera de desconcert fins que arribà l’hora de mesclar les composicions en què els membres del grup, descontents amb el resultat, no col.laboraren amb massa entusiasme.

I és que "Fables Of The Reconstruction" no és un disc harmoniós com "Murmur"; ni diàfan com "Reckoning". "Fables..." posseeix les estranyes qualitats de l’obscuritat, de la humitat, de la paranoia. Bigarrat, ombrívol, inhòspit, quasi místic. Cançons pop àrides impregnades d’aromes d’àcid folk, amb arranjaments molt diversos construïts amb elements tan dispars com els violins, la guitarra feedback o el banjo. "Fables Of The Reconstruction", a pesar de mantenir l’essència R.E.M., deixa traspuar la marca indeleble de Boyd i ofereix un estrany resultat, comparable a l’atònit "Death Of A Ladies Man" de Leonard Cohen produït per Spector. Per a nosaltres, el tercer disc de R.E.M. és tan interessant com qualsevol altre dels seus grans discs ja que permet albirar una faceta de R.E.M. poc pròdiga.

Hi trobam peces tendres com la trista "Good Advices", o les dinàmiques "Green Grow The Rushes" i "Crazy", o la bellíssima "Wendell Gee" en la qual Buck toca el banjo, evocant perfectament el sud dels EUA. Peces misterioses com "Old Man Kensey", sobre la vida d’un segrestador gat, i "Feeling Gravitys Pull", la primera de l’elapé i una de les més "produïdes" per Boyd qui hi afegí una secció de cordes que va indignar Bill Berry. Tanmateix, no hi sobra res, ni l’estranya "Kohoutek", mescla d’Elvis Presley i Bowie que està basada en el cometa homònim descobert el 1973 que, segons alguns científics, podia destruir la terra. I, per damunt de totes, la gran "Can Get There From Here", una de les deu millors composicions de R.E.M.

Els textos eren, en realitat, velles històries, antigues rondalles del seu país. D’aquí el títol de "Fables", el qual és cíclic ja que no se sap molt bé si el disc es titula "Fables Of The Reconstruction" o "Reconstruction Of The Fables".

Gran part de la premsa especialitzada va rebutjar-lo (la revista "Creem" va dir que era "avorrit"), però el públic l’acceptà i en tres mesos va vendre tres-centes mil còpies superant "Reckoning". Les emissores de ràdio universitàries, autèntic baròmetre d’aquella època, s’entusiasmaren amb el senzill "Can Get There From Here". La portada barroca de M.K. Johnston és un perfecte correlat de la música que inclou.

El més positiu de "Fables Of The Reconstruction", a més del resultat intrínsec, era que R.E.M. editava un tercer disc que no tenia res de còpia respecte dels anteriors. I, en no ser un fracàs, a partir d’allí no se sentien fermats a cap estil determinat. Aquesta és una de les raons per què creim que és tan important dins de la seva discografia: sense "Fables Of The Reconstruction", tal vegada, no haurien signat elapés posteriors (magnífics però "per a tots els públics") com "Document", "Out Of Time" o "Automatic For The People".