Si bé "Chronic Town" és un petit artefacte interessant, el primer gran enregistrament del grup arribà el 1983. A "Murmur" (International Records Syndicate) queda perfectament reflectit el potencial de la banda. La producció, impecable, és de Mitch Easter i de Don Nixon. La música és subtil i evocadorament melancòlica. Hi ha molta guitarra acústica (pocs grups de l'època n'incorporaven aleshores). La veu de Stipe va ser gravada mentre era a un racó de l'estudi, davall d'una escala (tampoc no se l'entén ja que segueix vocalitzant de manera poc gutural). Els cors de Mike Mills actuen d'esplèndid contrapunt. Una altra misteriosa portada: un kudzu, espècie d'enredadera japonesa.

Què us diré de les cançons? Estupendes! R.E.M. ha estat sempre un dels pocs grups que mai no ha inclòs temes mediocres amb l'estúpida intenció d'allargar el disc (un dels pitjors defectes de la darrera dècada degut als setanta minuts que permet el CD). "Pilgrimage" posseeix un so gòtic i uns canvis de ritmes sorprenents. La nova versió de "Radio Free Europe" presenta un baix hipnotitzant. A "Perfect Circle" hi ha guitarres enregistrades a l'inrevés. La magnífica "Talk About The Passion" presenta la incorporació d'un cello. Les dotze peces configuren un dels millors discos dels anys vuitanta. Han realitzat elapés igual de bons però no millors que "Murmur". Gràcies a aquest disc es posà en marxa aquell invent anomenat NRA (Nou Rock America) que donà fruits tan interessants com Jason & The Scorchers, Rain Parade, Del-Fuegos, Green On Red o Long Ryders. Tots aquests grups han enregistrat, almenys, un fantàstic disc; però cap s'ha mostrat tan regular com R.E.M. "Murmur" inaugurà una etapa musical en què les guitarres eren preponderants, suprimint, en part, el nefast imperi dels sintetitzadors que ens va fer embogir a molts.

La revista Rolling Stone li donà quatre estrelles. El New York Times en digué "d'aquí a deu anys sonarà tan fresc com ara...". Ben cert. Als EUA (en plena "segona invasió britànica": Duran Duran, Soft Cell, ABC...) tingué un relatiu èxit (200.000 còpies venudes).

Música finament intensa amb una veu, com bé assenyala I. Julià, capaç de comunicar emoció absoluta encara que parli llengües que ningú no entén. La millor banda sonora per llegir William Faulkner i Flannery O'Connor.

Segon LP: "Reckoning".

Tercer LP: "Fables Of The Reconstruction".