José Santana era violinista d'un mariachi a Jalisco. En tornar d'un viatge dels EU, regalà al seu fill Carlitos una guitarra elèctrica. Així començava la història del personatge més important de l'anomenat rock llatí, el qual donà nom a la banda que durant el període 1969-1973 enregistrà un grapat d'apassionants discos. Estam parlant dels àlbums "Santana", "Abraxas", "Santana 3", "Caravanserai" i "Welcome". De la resta de discos (més de 20) val més no parlar-ne perquè hauríem de fer servir epítets poc positius i, com sabeu, aquestes columnes s'utilitzen per comentar exquisits discos i no mediocritats o coses pitjors.

Amb 15 anys ja tocava a El Convoy, Tijuana. La família va emigrar a San Francisco i Carlitos anà a l'escola de Mission on no es va integrar d'allò més bé (males notes, alguna brega amb navalla, algun canut). Ben aviat se'n tornà a Mèxic, concretament a Tijuana, on seguí tocant i aprenent. El 1966 ja el trobam, una altra vegada, a Frisco: el que hi va veure (futur moviment hippie) li va agradar. Amb l'organista Gregg Rollie va formar The Santana Blues Band. Es convertiren en asidus del Fillmore, local per antonomàsia de la Costa Oest i propietat de Bill Graham, nom mític en el món del rock de l'època. Allà varen fer de suport a grups com The Butterfield Blues Band i The Who. L'estil de Carlos Santana començava a ser admirat; una prova d'això és la invitació a tocar en el sensacional disc de Mike Bloomfield i Al Kooper, "The Live Adventures".

Aviat el grup (que a partir del 67 es dirà simplement Santana) deixa de banda el blues ja que la percussió va agafant més força fins a ser preponderant. Hi entra Marcus Malone que aporta el potent so africà que, amb el temps, esdevindrà més llatí gràcies al substitut de Malone (a la presó acusat d'homicidi): el diminut nicaragüenc José "Chepito" Areas, músic enèrgic i mestre amb els timbals.

El gran boom de Santana arribà l'agost del 1969; Bill Graham aconsegueix incloure'ls en el cartell del festival de Woodstock (també apareixen a la pel.lícula i al triple àlbum). Amb la interpetació de "Soul Sacrifice" Woodstock els consagra massivament.

Un mes després s'edita el seu primer disc, titulat simplement "Santana". Els el grava la discogràfica CBS que a finals de la dècada dels seixanta estava en plena expansió rock. Enregistrat a San Mateo (Califòrnia), l'àlbum és una vertadera bomba ja que es tracta d'un material inusitat: ritmes africans, cubans i sudamericans associats al vigor rock. L'intrèpid ritme, l'orgue calent de Gregg Rolie i la guitarra escalfadora de Carlos produeixen una música assaonada i sensual que serà batiada com a latin rock. Títols com l'esmentat "Soul Sacrifice" i "Evil Ways" aportaran al rock californià de l'època uns ritmes càlids i originals, gens freqüents. Del disc, se n'extragueren tres senzills, "Persuasion", "Jin-go-la-ba" i "Evil Ways"; els dos darrers tingueren un gran èxit mundial. Havia començat un període fecund.