Era difícil crear una obra tan rodona com "Bookends" (1968, ja comentada a "Clàssics del rock"). A principis del 70, però, Paul Simon va composar un grapat de cançons amb les quals confeccionaria un dels millors discos de l'any, clàssic absolut del folk-rock i aclaparador èxit mundial.   "Bridge Over Troubled Water" (Columbia) si bé no posseiria la coherència temàtica del predecessor (cants a l'amistat i a la vellesa), havia d'incloure tres o quatre de les millors peces de la música popular contemporània.

El matrimoni de Paul Simon i la participació d'Art Garfunkel en la pel.lícula antibel.licista de Mike Nichols "Catch 22", feren que l'activitat musical del 1969 es reduís. L'únic disc que Simon & Garfunkel editaren va ser el senzill "The Boxer". En començar el 1970 Simon posà en marxa la maquinària creativa i el mes de febrer es publicà "Bridge Over Troubled Water", la cimera del duet i el final d'una amistat.

L'enregistrament de "The Boxer" (primer dels quatre senzills), va ser un luxe cosmopolita: les bases es gravaren a Nashville, els arranjaments de corda a Nova York i les veus a una església de Manhattan. Hom digué que la cançó al.ludia a Dylan, conegut en el Greenwich Village com a "el boxador". Simon ho desmentí: "El boxador era jo i tothom em colpejava perquè era una estrella". Roy Halee, enginyer de so i coproductor, realitzà un treball fenomenal; aconseguí copiar el "wall of sound" spectorià, remesclant quatre veus distintes sobre una orquestra que creixia lentament. No aconseguí el nº 1 a les llistes de "singles" però hi va romandre molt de temps.

"Baby Driver", cara B de "The Boxer", és una cançó autobiogràfica on Simon parla de son pare, músic aficionat. Canta Simon; Garfunkel no hi apareix per res ja que quan s'enregistrà era a Mèxic. Aquest va ser un dels motius de la separació.

"Cecilia" va ser un altre dels "singles" (nº 4 als EUA); es tracta d'una rítmica peça que, anys després, tindria una continuació amb la fantàstica "Me And Julio Down By The Schoolyard" del primer àlbum en solitari de Paul.

"The Only Living Boy In New York" és una de les petites joies que s'amaguen entre les exitoses peces de "Bridge Over..."; també cantada per Paul; Art només participa en algunes parts dels cors.

"Bye Bye Love" és la prova fefaent de l'únic defecte de "Bridge Over...": la manca d'unitat temàtica. La inclusió de la famosa composició dels Everly Brothers només s'explica per l'atracció que Simon sempre va tenir cap als Everly; de fet, el seu primer disc, sota el nom de Tom And Jerry, "Hey Little Schoolgirl", bevia directament dels melosos germans Don i Phil Everly.

El 1965, a París, Simon va conèixer el conjunt peruà Los Incas i li regalaren un elapé; Paul, que mai no havia sentit música sudamericana, quedà bocabadat. "El Condor Pasa" és una composició peruana del segle XVIII; a la versió original, Els Incas parlaven de Túpac Amaru II, revolucionari que lluità contra la colonització espanyola. Simon canvià la lletra. Més tard, en agraïment, els va produir un disc. Aquest va ser l'inici del seu interès cap a músiques ètniques, fet que ha quedat patent al llarg de la seva carrera discogràfica en solitari.

Finalment, parlem de la peça magna del disc: la cançó "Bridge Over Trouble Water", una de les composicions més versioneades dels darrers trenta anys (dos-cents artistes se l'han feta seva), i utilitzada per a tot tipus d'esdeveniments, des de campanyes polítiques fins a funerals, passant per anuncis de grans magatzems. El seu enregistrament, a Los Angeles i a Nova York, s'allargà quinze dies. Basada en el gospel, un dels estils favorits de l'eclèctic Simon, la hi va inspirar una peça del reverend Claude Junter & The Swan Silvertones. En el 73, Junter cantaria a "Take Me To The Mardi Grass", esplèndida peça de l'imprescindible "There Goes Rhymin' Simon", segon elapé de Paul. Els arranjaments d'instrumentació grandiloqüent de Jimmy Haskell mesclats amb l'angelical veu de Garfunkel, donaren un resultat èpic. La lletra, un fat himne a l'amistat, connectà immediatament amb el públic: "Quan estiguis cansada, quan et sentis insignificant/Quan hi hagi llàgrimes als teus ulls/Jo les eixugaré/Som al teu costat/I quan les coses vagin malament/Quan no trobis cap amic/Com un pont sobre aigües turbulentes/Jo m'estendré". En qüestió de mesos, el "single" va vendre un parell de milions de còpies...

El darrer elapé de Simon & Garfunkel va ser un fenomen social. Per primera vegada un àlbum i un senzill aconseguien, simultàniament, el nº 1 a Amèrica i a Europa. Amb el temps, l'elapé ha venut més de 12 milions d'exemplars. Guanyà cinc premis Grammy. A EUA va ser nº 1 durant deu setmanes i a GB va romandre a les llistes sis anys. Aquell 1970 Paul Simon s'embutxacà més de set milions de dòlars només per la venda de "singles"... Es clar que totes les dades indicades s'han batut durant el anys 90; ara bé, varen ser rècord al llarg de tota la dècada dels 70.

De les sessions d'aquell, en aparença, dolç i plàcid àlbum, Paul Simon en guarda mals records. La gent ignorava que darrera la imatge de duet exemplar, el treball requeia, quasi exclusivament, en Paul Simon ja que Garfunkel pensava més en la seva carrera cinematogràfica. I, freqüentment, les discussions dins l'estudi es feien insuportables. Per exemple, Simon va haver d'insistir perquè Art cantàs la cançó "Bridge Over...". Originàriament l'elapé havia d'incloure dotze composicions; la que falta és "Cuba Si, Nixon No": enregistrades les bases musicals, Garfunkel es negà a cantar-la perquè la peça criticava la decisió de prohibir als americans visitar l'illa.

Realment, "Bridge Over Troubled Water" (més de 800 hores de feina), va ser un treball de Paul Simon amb l'ajuda de Roy Halee. Però les decisions finals, que a vegades molestaven a Paul, eren preses per ell, Garfunkel i Halee.

La primavera del 70 presentaren el disc en el Royal Albert Hall londinenc; mesos més tard feren el darrer concert a Nova York i, seguidament, anunciaren la separació. Començava així la interessant carrera en solitari de Paul Simon.