Paul Frederic Simon i Arthur Garfunkel varen nèixer el 1941 i ben prest (quan tenien 16 anys) es potejaren el circuit d'actuacions de barriada (festes a escoles, gimnasos i salons d'actes) sota el nom de Tom i Jerry. Paul escrivia les cançons; Art, les cantava. Aconseguiren un petit èxit: "Hey Schoolgirl", cançó que sintetitzava els gusts musicals de Paul (conjunts de du-duà de l'època i els Everly Brothers). A l'any 1960 Garfunkel decideix seguir estudiant; Paul no cedeix i roman vinculat, amb poca fortuna, al món musical sota diversos noms: Jerry Landis, True Taylor, Tico & The Triumphs.

Els ecos del folk-rock varen fer que tornassin provar sort el 1964: la Columbia nord-americana els enregistrà "Wednesday Morning 3 A.M.", produït per Tom Wilson (també responsable dels primers discos de Dylan). Es, clarament, un disc que delata els sons del Greenwich Village: influències de Peter, Paul & Mary, Joan Baez i Bob Dylan. De fet, hi trobam una versió del clàssic de Zimmerman "The Times They're A Changin'" i una interesantíssima "He Was My Brother", cançó que narrava l'assassinat, a mans del Klu Klux Klan, de tres activistes defensors dels drets civils (fets que, anys després, Alan Parker contà a la pel.lícula "Mississippi Burning"). L'elapé passà completament desapercebut; Paul se n'anà a Anglaterra. Curiosament, allà, les seves cançons varen ser ben rebudes a un programa religiós de la BBC que intentava salvar la joventut anglesa de la promiscuïtat del pervertidor rock'n roll. Realment els textos de Simon hi escaien: denúncies contra la desigualtat, contra la tortura, textos sobre la llibertat de l'home, la fraternitat... Molt curiós si pensam que Simon havia rebut una educació jueva!. Respecte a això, el crític A. Rodríguez diu: "No ha de sobtar, per tant, que a Espanya, "Sounds Of Silence" sigui una de les cançons que habitualment s'escolti a l'eucaristia cristiana i que a algunes esglésies s'hagi utilitzat com a banda sonora per a la interpretació del Parenostre cantat." Segons sembla, Simon no participà en la manipulació.

A Anglaterra, el 1965, Paul edità el seu primer elapé en solitari "The Paul Simon Songbook" (Columbia)... Tampoc no passà res; fou un fracàs.

Però el destí guarda sorpreses; fins i tot agradables. A final del 1965, Tom Wilson, el productor, sense el permís de Simon & Garfunkel, tingué la idea de regravar una cançó de "Wednesday Morning" (a la qual ningú no havia fet cas), "Sounds Of Silence", afegint-hi un acompanyament rock. Fou nº 1 automàtic als EUA. La llegenda havia començat. Aprofitant l'èxit a les emissores i les altíssimes vendes del senzill, la Columbia els va fer entrar ràpidament als estudis per enregistrar un segon àlbum, "Sounds Of Silence" (1966), disc que conté dues cançons del primer album del duet i sis peces del disc en solitari de Paul Simon. Es a dir, realment és una readaptació dels dos discos anteriors. Si haguéssim de destacar algunes cançons d'aquest excel.lent àlbum ens hauríem de fixar en "I Am A Rock", història d'un suïcida ("Un dia d'hivern/ D'un obscur i profund desembre./ Estic sol/ Mirant els carrers des de la finestra./ No necessit l'amistat./ L'amistat causa dolor./ Sóc una roca/ Sóc una illa.). O en"Leaves That Are Green", preciosa cançó sobre el pas del temps ("Les fulles verdes es tornen marrons./Emmusteguen amb el temps/ Es desfan a la mà). "Homeward Bound" era una de les cançons estrella;, fou editada en senzill i ajudà a catapultar l'elapé a bones posicions en les llistes de vendes. Un dels millors treballs de l'any.