El cap d'any del 97 va morir una de les llegendes del rock àcid californià. L'honest i excel.lent músic Randy California va desaparèixer mentre practicava surf amb el seu fill Quinn a Hawaii. Atrapats per un fort corrent, Randy aconseguí salvar el seu fill; però, extenuat per l'esforç, va ser aglapit mar endins.

Randy California creà Spirit a finals de la dècada dels seixanta; amb intermitències, amb la banda o sol, enregistrà fins al 1997 una vintena d'elapés. Els que produí entre el 1968 i el 1970 són autèntiques joies.

Abans de complir setze anys, Randy Wolfe (Los Angeles, 1951), ja havia format una banda (Red Roosters) i havia tocat amb Jimi Hendrix a Nova York. La llegenda diu que Hendrix el convidà a participar en la seva Experience, però la mare de Randy no el deixà partir a Anglaterra. Hendrix fou qui el va motejar "California".

De tornada a L.A. formà Spirit (en un principi Spirits Rebellious, nom extret d'"El Profeta" de Khalil Gibran); reuní dos exRoosters, Mark Andes (baix) i Jay Ferguson (veu i percussió). A més, el pianista John Locke i el seu padrastre, el bateria de jazz Ed Cassidy. A pesar de la joventut, Randy California ja apuntava com a un gran guitarrista; la resta de la banda posseïa una qualitat contrastada. Andes havia tocat amb Canned Heat; Locke amb Robby Krieger (de The Doors); l'eternament afaitat padrastre havia tocat jazz amb Monk, Cannonball Adderley i Mulligan, i havia format una banda, The Rising Sons, amb Ry Cooder i Taj Mahal.

Lou Adler, productor de The Mama's & The Papa's, els descobrí en el club Magic Ash Groove de Los Angeles i els fitxà per al seu segell Ode, subsidiari de Columbia Records. El so de Spirit, encara que recordava lleument a Buffalo Springfield, presentava propostes originals, quasi inèdites.

Així, "Spirit" (CBS, 1968), era un conglomerat de rock, jazz, blues i folk, passat pel "turmix" psicodèlic propi de l'època. Un disc en què res no sobrava, bellament ornat per Marty Paich, exarranjador musical d'una big band de jazz. Contràriament al seu enèrgic directe, l'àlbum reflectia una placidesa única. "Fresh Garbage", polirítmica, amarada de jazz i amb percussió llatina era una peça ecologista "avant la lettre" (alguns dels textos de Spirit intentaven reflectir preocupacions socials). "Uncle Jack", únic senzill del disc, pop electrificat hereu de The Beatles; mostra clara del fet que, amb la prolongació d'una sola nota, California sabia crear apoteòsics clímaxs. Excel.lent treball de Paich a "Mechanical World" amb exòtics arranjaments de vent i de corda. "Taurus", única peça escrita per Randy California, minijoia que Jimmy Page va copiar en escriure la popular cançó de Led Zep "Stairway To Heaven", inclosa a "Led Zeppelin IV"; "Taurus" és una de les millors peces del 68. "Girl In Your Eye", hipnotitzadorament àcida. Més jazz a "Straight Arrow" i a "Gramophone Man" (amb clares connotacions a les drogues: un "gramophone man" era un "camell"). Blues psicòtic a "Topanga Windows". "Elijah", finalment, llarga i típica composició del pianista Locke, on tota la banda lluïa el seu saber instrumental. En total, onze peces majoritàriament composades pel cantant Jay Ferguson.

El primer disc de Spirit va ser un dels materials més frescs i sincers del 68. La tasca de California (17 anys!), denotava un perfecte aprenentatge hendrixià. La producció de Lou Adler, avesat a treballar amb música melodiosa (més tard realitzaria un magnífic treball amb el "Tapestry" de Carole King), els arravatà part de la força que tenien en directe, però els proporcionà un so fi i sofisticat. A la portada, un collage format per fragments dels rostres dels cinc membres, al.lusió a la multiplicitat musical del projecte, summament versatil. Un clàssic dels anys 60.