Enguany s'ha complit el 25è aniversari de la publicació del primer disc de Bruce Springsteen i la discogràfica CBS ho ha celebrat amb l'edició de "Tracks", capsa de quatre discos que inclou dotzenes de peces inèdites; moltes d'ells pertanyen al seu període d'esplendor (1975-82). Es, per tant, un material summament interessant per a col.leccionistes rics. A "Clàssics del rock" ja fa temps comentàrem l'imprescindible "Born To Run" (1975); avui parlarem de l'obra posterior, un disc que tardà tres anys en enregistrar degut al llarguíssim plet judicial mantingut amb l'exmànager Mike Appel.

Després de l'èxit de "Born..." Springsteen s'adonà que el contracte signat sobre el capó d'un cotxe aparcat a una zona mal il.luminada no el convertia en amo de les seves pròpies cançons. Mentre durà el judici no pogué trepitjar uns estudis de gravació. Precisament, en el moment de màxima explosió creativa.

Solucionats els problemes legals i desfeta la relació amb Appel, a finals del 77 començà a enregistrar el superb "Darkness On The Edge Of Town" (CBS, 1978), als estudis Record Plant de Nova York. Seva va ser la producció amb l'ajuda de Jon Landau, el crític de rock que l'havia tret del forat negre. Com a enginyer de so, l'estilista Jimmy Iovine. Els músics que l'acompanyaren, la E Street Band (Clarence Clemons, Roy Bittan...) i un brillant fitxatge, el guitarrista Steve Van Zandt.

Deu composicions amb un so tan compacte però més net (desapareixia l'ambient "spector") que l'anterior disc. Cançons colossals; algunes fortes, unes altres lentes; totes desesperades i realistes; algunes obscures i pessimistes... El material aplegat demostrava que durant el període de disputes judicials Springsteen havia madurat i havia pres conciència de classe. Lluny de la vitalitat adolescent traspuada a "Born To Run", esdevenia cronista de la misèria i de les frustracions d'Amèrica. Apartada l'efervescència trencadora i juvenil, el poeta Bruce, recelós, anul.lant qualsevol indici idealista, esbossava violentes reflexions interiors, dibuixava expressivament amargues línies sobre deambulants personatges perduts per foscos carrers a la recerca d'humanitat. "Darkness On The Edge Of Town", escrit des d'un únic punt de vista (un condolgut narrador sense esperança), amb adequada capacitat de síntesi i sense l'ampul.lositat verbal dels tres anteriors discos, s'atracava a Steinbeck i, per pudor, no arribava a Bukowski. Amb estil cinematogràfic, entre la fúria desesperada i l'amor avellutat, "Darkness On The Edge Of Town" és una obra mestra dels 70; la segona obra mestra de Springsteen.

"Badlands", l'inici de l'elapé, sembla continuació directa de "Born..." però, de seguida, s'hi nota una certa contenció, un control de l'espectacularitat a favor del to dramàtic, ple d'ira; tal com succeeix a "Adam Raised A Cain". Cançons que desprenen aromes de derrota; també a asfalt i a desmantellada gasolinera. "Something In The Night", delicada i adolorida, és el paradigma de l'excel.lent treball musical de la banda, especialment del pianista Bittan.

Recitant comença "Candy's Room": "A les parets de l'habitació de Candy pengen les fotos dels seus herois/Però per arribar a l'habitació de Candy has de traspassar la foscor del vestíbul... La bella cara amaga una tristesa, una tristesa pròpia de què cap home la pot alliberar". Balada de fugida redemptora és "Racing In The Street": "Ella mira solitària a l'interior de la nit/Amb els ulls d'algú que odia, sols per haver nascut... Vagabundejant a través d'aquesta terra promesa/Anit ella i jo conduirem cap a la mar/I rentarem aquests pecats de les nostres mans".

L'existència gris de son pare en una cruel zona industrial i succintes denúncies de maltractaments infantils bateguen a "Factory": "Al principi del dia sona la sirena de la fàbrica/L'home s'aixeca i es vesteix/Berena i surt a la llum del matí/Es el treball, el treball, sols és la vida del treballador... Fi del dia, crida la sirena/Els homes travessen les portes amb la mort als ulls/I és millor que creguis, al.lot,/Que anit algú serà ferit".

La darrera de les composicions dóna títol a l'elapé i parla d'alguns dels temes favorits de Springsteen: la fugida en cotxe cap a l'Amèrica rural i la nit: "Hi ha gent que neix per a la bona vida/Uns altres l'aconsegueixen de qualsevol manera/Jo vaig perdre els diners i la meva esposa/Però tot això ja no m'importa/Anit seré en aquell pujol perquè no puc frenar/Hi seré amb tot el que tenc/A la línia on els somnis es perden i es troben/Hi seré a temps i pagaré el preu/Per voler coses que sols es troben/A l'obscuritat dels límits de la ciutat". La topada entre el perdedor que cerca uns valors perduts i el món autèntic.

"Darkness On The Edge Of Town", el disc de la maduresa, per on pul.lulen una cohort d'esgarriats exasperadament normals; aquells que lluiten per sobreposar-se a les circumstàncies i als amors mal curats. Una poètica devastadora que prefigura les cançons de "Nebraska".

La sessió fotogràfica de Frank Stefanko, realitzada a una barata pensió de carretera, presenta un Springsteen descambuixat i amb trist semblant. Molt diferent al somriure aventurer que descansava sobre l'enorme esquena de Clarence Clemons a "Born To Run".