L'aparició de "Can't Buy A Thrill" ( ja comentat a "Clàssics del rock"), va suposar un dels moments més emocionants de la dècada dels 70. Walter Becker i Donald Fagen havien fabricat deu breus i poderoses vitamines combinant tebi jazz amb rhythm and blues sofisticat. Hi destacava "Do It Again", una de les cent peces imprescindibles de l'època. Com a astuts conductors musicals, Becker i Fagen destil.laren la seva devoció cap al jazz i la poètica beat convertint cançons pop en torxes sensuals. Autèntiques bufades d'oreig que aconseguiren un interessant número 17 a les llistes americanes. A principis del 73, Steely Dan (nom extret d'un fal.lus mecanitzat que apareix a "The Naked Lunch" de Burroughs), entraren als estudis The Village Recorder de Los Angeles per enregistrar "Countdown To Ecstasy" (ABC-Dunhill, 1973), produït novament per Gary Katz amb l'extraordinària ajuda de l'enginyer Roger Nichols.

La principal novetat del segon elapé radicava en l'amplitud de les peces: vuit temes llargs que presentaven diferents desenvolupaments musicals; les parts instrumentals creixien i es perdia la immediatesa de l'anterior disc. Una evident maduresa reflectida en melodies més subtils i arranjaments més complicats. Amb "Countdown To Ecstasy" fugien de les estructures arquetípiques; hi posaven més múscul i hi abundaven extenses cavalcades instrumentals; en cap moment, però, fregaven els clixés jazzrock que imperaren durant la dècada dels anys 70. Ben al contrari ja que el segon treball oferia un autèntic bany de guitarres sobre els pianos satinats i la peculiar veu del gran Donald Fagen. Un llarg passeig per l'imprecís territori del jazzpop.

Els amos del corral seguien essent Becker i Fagen que escrivien la totalitat del disc. El cantant David Palmer havia marxat per formar una nova banda (Big Wha Koo) i hi continuaven Denny Dias, Jeff Baxter i Jim Hodder. A més, comptaren amb la participació de músics convidats: Ray Brown, Victor Feldman, Rick Derringer...

La utilització de brillants guitarres és una altra característica de l'elapé. Es nota clarament a "Bodhitsattva", la peça que obre el disc, amb guitarres loquaces i trencadores. L'energia dóna pas a un mig temps de sons caribenys, "Razor Boy", amb la cínica veu de Fagen acaronant el que sembla ser un misògin text. Hi segueix un drama de cinc minuts, "The Boston Rag", on les harmonies jazzístiques suren sobre cordes abrivades. "Your Gold Teeth" posseeix llargs desplegaments d'escenes jazzfunk (solos de piano a càrrec de Fagen); seria un perfecte exemple del mestratge de Steely Dan per unir jazz i pop de manera radicalment diferent a les usades per multitud de bandes durant la dècada infame.

La segona part de l'àlbum comença amb "Show Biz Kids", records d'adolescència (element recurrent del disc), amb imatges boiroses i diverses pessigades elèctriques llançades pel guitarrista Rick Derringer; a més, un cohesionat cor negroide en primera línia. "My Old School" inclou una secció de vent amb quatre saxofons comandats per Ernie Watts i arranjats per Jimmie Haskell; partitures de luxe que converteixen una simple composició pop en explosió de sensacions. Vernís country per a "Pearl Of The Quarter", evocacions de New Orleans amb Jeff "Skunk" Baxter brodant la guitarra "pedal steel". El disc es clou amb "King Of The World", de sòlida arquitectura i fines guitarres; pura essència californiana. I uns textos poc penetrables, adobats amb sarcasme, constants referències urbanes i trames pessimistes sobre enamoriscaments perduts. Sempre un càlid esperit de nostàlgia.

Vuit cançons perfectament elaborades que redueixen les distàncies entre el pop i el jazz i que van consolidar l'inici del culte a Steely Dan. Els senzills "Show Biz Kids" i "My Old School" no rasaren com havia fet "Do It Again" i l'elapé aconseguí un meritori nº 35 als EUA.

Es difícil dir si es tracta del millor disc de Steely Dan ja que tota la seva discografia (set elapés) és autènticament imprescindible per poder respirar immersos en la mediocritat actual. Ràpidament es posaren a treballar en "Pretzel Logic", per a alguns, l'obra mestra de la banda. Us el disseccionarem un altre diumenge...