La personalitat vocal i l'elecció detallada de cançons es repeteixen en la que per a nosaltres és la gran obra de Rod Stewart, "Every Picture Tells A Story". Confiança i maduresa. El nombre de músics que l'acompanyen dobla l'utilitzat en els dos discos anteriors. Si haguéssim de destacar alguna peça hauríem de triar l'extraordinàri single "Maggie May". L'àlbum i el disc petit aconseguiren ésser nº 1 (quàdruple) a Gran Bretanya i als EUA, cosa que no havien obtingut ni The Beatles. "Maggie May", narració de la història d'amor entre un escolar i una prostituta, ha esdevingut un dels clàssics de la dècada dels 70. Però hi ha més temes imprescindibles. Per exemple, la versió de "A Reason To Believe" de l'obscur Tim Hardin. O l'hàbil lectura del dylanià "Tomorrow Is A Such A Long Time". Sense oblidar la interpretació del clàssic soul "(I know) I Am Losing You". Clar que el moment més emotiu del disc és "Mandolin Wind", escrita per ell i interpretada amb la mandolina de Ray Jackson. Com dèiem abans, els millors moments de Rod s'han de cercar en el costat acústic; però no us equivoqueu ja que es troben a l'etapa Mercury, no a l'insuls i manyuclat "unplugged" que enregistrà el 1993.