Per a l'enregistrament del segon elapé The Stooges marxaren a Los Angeles. El productor seria Don Gallucci, qui els havia acompanyat durant la gira i, per tant, coneixia perfectament els recursos de la banda. Gallucci els donà total llibertat perquè amollassin els més primitius instints. "Fun House" (Elektra, 1970) s'enregistrà en directe en els estudis Elektra Sound Recorders; només s'hi afegiren les seccions de la guitarra rítmica. La novetat a la formació era un dibuixant de còmics, Steven Mackay, tocant el saxofó tenor.

Els primers segons de la peça que obre el disc, l'asfàltic "Down On The Street", indica amb precisió assassina el contingut de "Fun House": potència vitriòlica no apta per a tots els públics. Sexe desesperat a "Loose", rock and roll malsà. Els quatre minuts de la cínica "T.V. Eye" són més forts que la discografia completa de Led Zeppelin. "Dirt" és atracció per la més fúnebre obscuritat. "1970", nihilista continuació de l'anterior cançó "1969". A "Fun House" la guitarra d'Asheton i el saxofó de Mackay creen una muralla de so masegadora; els crits d'Iggy, apologia del terrorisme; el baixista, practica la lobotomia. Amb la perniciosa "L.A. Blues", Gallucci intentava plasmar l'ensordidor ambient de les seves arrasadores actuacions en directe; sense cap melodia és un autèntic caos sonor. Sonic Youth n'aprengueren molt. El feedback utilitzat com si es tractàs del saxofó de Pharoa Sanders i la distorsió terrorífica convertien "Fun House" en un document convulsiu de l'angoixa de la joventut nordamericana. The Stooges havien ultrapassat els límits del rock. El catecisme punk.

La portada, obra de Robert Heimall i Ed Caraeff, fotocòpia a color del contingut musical, presenta un Iggy enguantat enmig de flames infernals.

La realitat urbana plasmada en els solcs de "Fun House" va resultar massa dura i grollera per a uns temps d'incipient hardrock. The Stooges continuaren amb actuacions apocalíptiques: Iggy seguia arrossegant-se com una serp mentre la banda hostilitzava l'ambient i els locals renovaven les pòlisses d'assegurances. Els pocs diners guanyats serviren per a ficar-se plenament en el món de la droga dura. Tots eren ionquis; Dave Alexander morí de sobredosi; Steven Mackay, alcoholitzat. Enmig del primer dels múltiples intents de desintoxicació, Iggy Pop, icona del perfecte perdedor, trobà un admirador, David Bowie, qui l'ajuda a construir un altre artefacte perillós, "Raw Power". Però aquesta és una altra història...