|
Cercant una atmosfera relaxada es tancà a la casa de Topanga Canyon, Los Angeles, on tenia l'estudi. En tres setmanes enllestiren un àlbum que amb el temps podem considerar un dels grans discos dels 70. S'hi nota una certa influència de l'ona acústica elaborada amb CS&N; els textos són molt superiors, pel que fa a la imagineria, als utilitzats en anteriors cançons; la veu de Neil , tal vegada un dels pocs punts febles, és més segura i modulada. "After The Gold Rush"
s'obre amb una tríade acústica deliciosa de la qual destaca l'interessant nivell dels
textos, expressius, fluïts i, a vegades, desoladors. La calma es trenca en arribar a la
violència de "Southern Man" on tota la banda sona compenetrada, destacant-hi un
joc de guitarres àcides; la cançó va portar moltes polèmiques ja que alguns sectors de
la societat sudista es varen sentir al.ludits. L'elapé continua amb una bella miniatura,
"Till The Morning Comes" i amb una peça del compositor "country" Don
Gibson, "Oh, Lonesome Me". "After The Gold Rush", com l'anterior "Everybody Knows This Is Nowhere", va ser produït per David Briggs, company inseparable de Young. "Harvest" seria el següent lliurament, dos anys després. L'àlbum i el melós senzill "Heart Of Gold" triomfaren a tot el món. Algun dia hi tornarem... Per finalitzar, volem aconsellar dos excel.lents llibres sobre Young: "N.Y. En el ojo del huracán" d'I. Julià (Ed. Guía de Música) i "Las Canciones de N.Y" d'A. Manzano (E. Zafo, Pastanaga Editors). Pere Ferrando. |